Ser científic/a

La pregunta Com és un/a científic/a? recorda al concurs promogut des de la C4D en motiu de la Nit de la Recerca que consistia en plasmar sobre paper la idea del que era un/a científic/a. Aquest mateix motiu, però, també és el fil conductor d’un curiós bloc que porta per nom This is what a scientist looks like, un lloc que pretén mostrar una cara dels científics allunyada dels estereotips. Els científics porten sempre bata? Quines branques científiques existeixen? Sempre treballen al laboratori? Preguntes com aquestes són les que es volen respondre amb aquesta iniciativa.

D’altra banda, donar a conèixer una pàgina on es combina el disseny, la ciència i les noves tecnologies. Blend creations presenta un original conjunt de productes de joieria. A l’apartat for the chic geek conceptes com els codis QR, el logotip de Twitter o els hashtags són protagonistes de les peces.

Read Full Post »

TEDxBarcelona Science

TEDxBarcelona Science és un espai on s’hi mostren els treballs més punters i innovadors de ciència i tecnologia que es desenvolupen a Barcelona. Es durà a terme al CosmoCaixa d’aquesta ciutat el dia 30 de novembre.

Amb la intenció de donar a conèixer i fer difusió dels avenços científics locals, aquesta trobada engloba intervencions de temes que van des de la biologia a la medicina, l’arquitectura o, per exemple, la computació. TEDxBarcelona pretén ser un acte de divulgació orientat al públic en general.

TED és un esdeveniment anual on participen alguns dels pensadors i emprenedors més importants del món. La paraula TED està formada per tres importants àrees com són Tecnologia, Entreteniment i Disseny. En aquest cas, TEDx es tracta d’un seguit de conferències locals, plantejades i organitzades de forma independent i voluntària.

Una interessant oportunitat per informar-se de les novetats científiques properes. Per seguir la informació de la iniciativa, a la seva pàgina web s’hi presenten diferents opcions.

Read Full Post »

Ozó a Venus

La nau Venus Express de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha descobert una capa d’ozó als estrats més alts de l’atmosfera del planeta Venus. Segons la notícia publicada a la pàgina de l’Agència SINC, aquest fet pot ajudar a entendre la química de l’atmosfera de Venus.  

La capa és entre cent i mil vegades menys densa que la de la Terra, a més de situar-se a 100 km d’altitud, quatre vegades més alta. Segons els models per ordinador, la llum solar trenca les molècules de diòxid de carboni i allibera oxigen, formant-se així les partícules d’O_3. Les dades de la capa de Venus reforcen aquests models.

Alguns astrobiòlegs han suggerit que la presència de diòxid de carboni, oxigen i ozó seria un possible indicador que podria anar lligat a planetes que contenen vida. Malgrat això, l’existència d’ozó no és suficient, sinó que la quantitat d’aquest també és important. La presència d’ozó a Venus apropa la naturalesa d’aquest planeta a la de Mart i la Terra.  

Read Full Post »

Aigua espacial

La pàgina de Muy interesante  o la de El País són exemples de pàgines on s’hi pot llegir una recent notícia on el cometa Hartley 2 és el protagonista.

Uns científics afirmen que els cometes van poder tenir un paper important pel que fa a portar aigua als oceans de la Terra, varis milions d’anys després de la formació del planeta. Fins ara, es pensava que eren fonamentalment els asteroides que hi van impactar els que havien portat aquesta aigua. Aquest canvi ha sigut a causa de la troballa al cometa Hartley 2 d’aigua amb una proporció d’hidrogen i deuteri molt semblant a la terrestre.

Quan aquest cometa va passar relativament a prop de la Terra fa quasi un any, un equip d’investigadors va aprofitar per enfocar cap a ell el telescopi espacial Herschel de l’Agència Europea de l’Espai (ESA) i fer una anàlisi de la seva llum. Així, van poder determinar les característiques de l’aigua a l’embolcall gasós del cometa que es forma quan s’aproxima al Sol.

Aquestes observacions indiquen que l’aportació espacial als mars terrestres és més gran de la que es pensava. A més, cap dels cometes estudiats fins ara havia mostrat una firma química de l’aigua semblant a la terrestre.

Read Full Post »

Oxigen a l’espai

Els detectors infrarojos d’última generació i el telescopi espacial Herschel de l’Agència Espacial Europea (ESA) han permès trobar, per primera vegada de forma indiscutible, molècules d’oxigen a l’espai, al complex de formació estel·lar d’Orió. Anteriorment s’havien trobat àtoms d’oxigen, bastant comuns especialment al voltant d’estels massius, però la cerca de molècules d’O₂ (fonamentals per a la vida a la Terra) no havia donat resultats convincents.

Després de dècades buscant aquestes molècules a l’espai, el telescopi suec Odin va descobrir-ne el 2007, però la troballa no va poder ser confirmada.  Segons la notícia, “Goldsmith i els seus col·legues proposen que l’oxigen està tancat en el gel d’aigua albergat en grans de pols diminuts. Ells pensen que l’oxigen detectat per Herschel en la nebulosa d’Orión es va formar després que la llum de l’estel escalfés els grans de gel, alliberant l’aigua, i que finalment es va convertir en molècules d’oxigen.”

Un pas més en la recerca que permet ampliar els coneixements sobre els compostos químics que hi ha a l’espai.

Read Full Post »

Investigant la Via Làctia

La Via Làctia serà investigada gràcies a la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) amb l’ajuda de la major càmera digital fabricada fins ara.

Segons Xataka ciencia, aquest aparell òptic està format de 106 detectors electrònics, versions evolucionades dels xips que porten les càmeres digitals convencionals.

Amb una resolució de la càmera de mil milions de píxels, cada dispositiu té unes dimensions inferiors a una tarjeta de crèdit. L’ESA podrà, així, captar  la llum de milers de milions d’estrelles i situar-les a un mapa del cel.

Read Full Post »

Gravant des de l’espai

What an Astronaut’s Camera Sees és el títol d’un curiós vídeo que recopila imatges de la Terra gravades des de l’espai. Acompanyat d’una explicació a càrrec del Dr. Justin Wilkinson de la NASA, la transcripció de la qual es pot trobar al Youtube, s’hi poden veure una gran varietat d’imatges de deserts de l’Àfrica, de la Xina o, per exemple, d’Austràlia.

El vídeo forma part del canal de Youtube SpaceRip, on s’hi poden trobar diversos vídeos interessants relacionats amb conceptes de l’espai.

Read Full Post »

Allò que la ciència haurà d’explicar

“For 350 years, the Royal Society has called on the world’s biggest brains to unravel the mysteries of science. Its president, Martin Rees, considers today’s big issues, while leading thinkers describe the puzzles they would love to see solved“. Amb aquesta introducció, el diari The Guardian presenta una notícia on dóna a conèixer el 350è aniversari de la Royal Society el passat dia 30 de novembre.

Tal i com es diu a la notícia, s’ha après molt durant aquests últims 350 anys, però juntament amb cada resposta apareixen també noves preguntes. I és que queda molt camp per córrer, múltiples enigmes per resoldre sobre temes com, per exemple, l’origen de la vida a la Terra. A més, molt probablement, la investigació en aspectes com ara els recursos energètics seran presents durant els pròxims anys.

“We can be sure that today’s young people will live their lives in a world where science – and the way it is applied – will play a greater role than ever before.”

Algunes preguntes que es plantegen per tal que la ciència hi busqui resposta són: What is consciousness? What happened before the big bang? Is there a pattern to the prime numbers? Can someone explain adequately the meaning of infinite space? Segur que la ciència ens sorprendrà, durant els propers anys, amb solucions a problemes o incògnites que ara semblen difícils d’explicar.

Fent una ullada a Science see further de la Royal Society, hi trobareu una sèrie d’articles sobre aspectes interessants de la ciència actual. Els autors d’aquests són experts, i els temes abarquen des de la diversitat biològica o l’evolució cultural fins als gasos d’efecte hivernacle o les noves vacunes.

Read Full Post »

Ful·lerens a l’espai

BBC Mundo informa sobre la troballa de ful·lerens a l’espai. Essent les molècules més grans que s’han vist a l’espai, aquestes s’han trobat dins un núvol de pols còsmica.

Els ful·lerens trobats són molècules d’àtoms de carboni que tenen una forma de pilotes de futbol, ja que la seva estructura està construïda per pentàgons envoltats d’hexàgons. Els ful·lerens observats amb el telescopi Spitzer de la NASA tenen una composició de 60 carbonis distribuïts en forma d’esfera tridimensional.

Un cop trobats, ara els investigadors volen estudiar les propietats que tenen els ful·lerens, les quals poden ser importants pels processos químics i físics de l’espai.

Si us criden l’atenció aquestes molècules, us interessarà saber que es poden crear tot fent papiroflèxia, i que són moltes les opcions que l’origami ofereix pel que fa a la formació de molècules.

Read Full Post »

Recerca d’altes temperatures

Recrear la temperatura més alta que s’ha aconseguit mai des del Big Bang, 250000 vegades més calenta que la registrada al centre del sol i propera als quatre trilions de graus centígrads. Segons Muy interesante, això és el que han aconseguit científics del Laboratori Nacional d’Energia de Brookhaven a Nova York.

S’ha usat l’accelerador de partícules Relativistic Heavy Ion Collider (RHIC) per aconseguir-ho, fent que al seu interior s’hi produïssin xocs d’ions d’or per tal de recrear explosions ultracalentes de l’ordre de milisegons. L’investigador del centre, Steven Vigdor, afirma que aquesta temperatura és prou alta com per fondre protons i neutrons. I per què serveix?

“En concreto, los científicos buscan pequeñas irregularidades que podrían explicar por qué la materia se formó en sus primeros estadios. Igualmente, esperan encontrar más aplicaciones prácticas, como la “espintrónica“, una tecnología emergente que tiene el objetivo de hacer dispositivos informáticos más pequeños, más rápidos y más potentes.”

Els experiments a gran escala els solem percebre com quelcom que ens queda lluny i que només pot ser comprès pels científics especialitzats. Cal, però, veure l’aplicació pràctica a aquest tipus de recerca, què es vol aconseguir i sobre què ens poden informar els resultats. I, pels més curiosos, sempre hi ha l’opció de saber com s’hi ha arribat. 

Read Full Post »