Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Química, biologia’ Category

Un equip d’investigadors rus ha reproduït satisfactòriament el seu experiment per sintetitzar l’element químic número 117, fent un pas més cap a la seva incorporació formal a la taula periòdica.

El Joint Institute for Nuclear Research a Dubna va sintetitzar per primer cop l’element 117 el 2010. Malgrat això, la IUPAC demana haver reproduït l’experiment abans de registrar un nou element.

The Dubna institute has reported successfully synthesizing elements 113, 115, 117 and 118, while the GSI Helmholtz Centre for Heavy Ion Research in Germany is currently working to synthesize elements 119 and 120.”

Read Full Post »

Un dels gasos que més s’associa al canvi climàtic és el diòxid de carboni. La necessitat de reduir la quantitat que hi ha a l’atmosfera d’aquest gas està portant a potenciar la recerca de mètodes per transformar-lo o buscar-ne un ús pràctic.

D’entre les opcions aparegudes, s’ha publicat recentment la possibilitat de convertir-lo en metà fent servir nanopartícules d’or i coure. Un sistema que sembla necessitar menys energia que d’altres vies i que ha estat desenvolupat per investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT).  Amb aquesta tècnica es reciclaria el diòxid de carboni transformant-lo en una font energètica molt útil.

El coure és estimulat per una tensió elèctrica i, en determinades condicions, actua com a catalitzador sòlid provocant una reacció electroquímica al diòxid de carboni que el transforma en metà o metanol. El coure presenta un inconvenient, i és que s’oxida fàcilment i pot fer que s’obtinguin subproductes no desitjats. La nova tècnica proposada que fa ús de nanopartícules amb una hibridació de coure i or, però, aconsegueix incrementar l’estabilitat d’aquest metall, ja que l’or és resistent a la corrosió i a l’oxidació.  

D’altra banda, una altra recerca a mans d’investigadors de la Universitat de Califòrnia (UCLA) donava a conèixer la possibilitat de transformar el diòxid de carboni en combustible líquid (isobutanol) a través de l’ús d’electricitat. El combustible generat podria usar-se als sistemes de transport sense necessitar canvis en la tecnologia actual. Segons la pàgina de Tendencias 21:

“El equipo de ingenieros e investigadores ha empleado un microorganismo genéticamente modificado, conocido como Ralstonia eutropha H16, para producir isobutanol a partir de dióxido de carbono, mediante un electrobiorreactor. De esta forma, el combustible generado tiene como únicas fuentes al dióxido de carbono y la electricidad”.

“Según James Liao, uno de los responsables de la investigación, en lugar de utilizar hidrógeno como producto químico intermedio, que registra distintos problemas, se utiliza ácido fórmico. La electricidad es empleada para generar el ácido fórmico, y luego éste brinda el poder de fijación del CO2 en las bacterias en la oscuridad, para producir así el isobutanol.”

Read Full Post »

Fer ús d’un laboratori des de l’aula, sense instruments reals ni normes de seguretat. Això és el que permet el laboratori virtual IrYdium, que inclou material de laboratori i reactius per poder fer les pròpies reaccions o solucionar problemes químics, ja que presenta un apartat de qüestions a respondre sobre diferents temes, com àcid-base, termoquímica, solubilitat o estequiometria. Una aplicació recomanable per la seva precisió a l’hora de portar a una pantalla processos de laboratori.

D’altra banda, si el que interessa és disposar d’una simulació interactiva, PhET dóna aquesta opció. Des de l’àcid-base, interaccions atòmiques o l’electricitat estàtica fins a construir una molècula o aprendre sobre la conductivitat. Les múltiples simulacions d’aquesta pàgina tracten sobre un gran nombre de temes científics. A més, aquestes aplicacions inclouen un document amb consells que el professorat pot fer servir i la possibilitat de ser descarregades en diferents idiomes.

Read Full Post »

A través de cançons que presenten conceptes científics acompanyats de música, de pòsters que combinen imatges i explicació, d’experiments gràcies als quals es pot explicar una reacció o idea científica o bé a través de blocs creats amb la intenció de divulgar la ciència. Aquestes són algunes de les opcions que poden acompanyar l’explicació i aprenentatge de la ciència, i a continuació se’n presentaran alguns exemples.

En primer lloc donar a conèixer un interessant pòster sota el títol de Standard Model of fundamental particles and interactions, que resumeix amb taules i imatges el coneixement actual de la física de partícules.

D’altra banda, si la disciplina escollida és la química, una via d’informació pot ser a través dels blocs. Cal destacar en aquest punt la recopilació amb el nom de 50 best blogs for chemistry students, blocs recomanables de visitar i d’on se’n poden treure idees i recursos. 

Els nous conceptes acompanyats de música solen ser apresos més ràpidament. Seguint aquesta idea es poden trobar a la xarxa múltiples opcions, però aquí es presentarà el canal de Youtube Sciencemusicvideos, on la regla de l’octet, la fotosíntesi o la cèl·lula tenen cançons pròpies.        

Si el que es vol és dur a terme experiments, una opció pot ser  el canal que porta per nom SteveSpanglerScience i l’eslògan Making Science Fun!, on s’hi mostren un bon recull de vídeos.

Read Full Post »

Dones que han guanyat un premi Nobel. Aquest és el tema d’una notícia de Muy interesante que presenta un total de 43 dones guardonades amb aquest premi.

D’entre elles, destacarem les relacionades amb la ciència.

  • Nobel de Medicina: Gerty Cori (1947), Rosalyn Yalow (1977), Barbara McClintock (1983), Rita Levi-Montalcini (1986), Gertrude B. Elion (1988), Christiane Nüsslein-Volhard (1995), Linda Buck (2004), Françoise Barré-Sinoussi (2008), Carol W. Greider (2009), Elizabeth Blackburn (2009).
  • Nobel de química: Marie Curie (1911), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009).
  • Nobel d’economia: Elinor Ostrom (2009).
  • Nobel de física: Marie Curie (1903), Maria Goeppert-Mayer (1963).

Dins el conjunt de premis també destaquen disciplines com ara la literatura o la pau, i el Nobel de Medicina és el premi més mencionat d’entre els Nobels de ciència.

El 2011, Any internacional de la química, es celebraven els 100 anys del Premi Nobel de química de Marie Curie, la primer dona en rebre un Nobel i en obtenir-ne dos en categories diferents.

Read Full Post »

A la pàgina de les TED talks s’hi pot trobar la interessant xerrada de Drew Berry sota el títol Animations of unseeable biology, recomanable perquè presenta d’una manera didàctica i a través d’animacions com interaccionen i es mouen les molècules de les nostres cèl·lules.    

En aquest vídeo s’hi esmenten les obres de David S. Goodsell. La seva pàgina presenta diferents opcions, des d’un enllaç a 3D molecular Designs, amb un seguit d’estructures moleculars en 3D, enllaços a articles o il·lustracions d’aspectes biològics.  

Read Full Post »

Fa uns dies es publicava una notícia que donava a conèixer que Clara Lazen, estudiant de cinquè de primària al Border Star Montessori de Kansas (Missouri, EE.UU.) havia descobert una molècula. Va ser quan el seu professor de química va demanar-los que construïssin una sèrie de molècules amb els seus models moleculars que l’estudiant va aconseguir una combinació d’àtoms de nitrogen, oxigen i carboni que el seu professor no havia vist mai. Aquest ho va comunicar al químic computacional Robert Zoellner, que es va posar a investigar i va trobar que aquesta nova molècula era una combinació única dels àtoms esmentats i que, si s’aconseguia sintetitzar, podria portar a una nova forma d’emmagatzemar energia.

Així, el descobriment va ser confirmat per científics de la Humboldt State University i a l’article resultant publicat per Zoellner a la revista Computational and Theoretical Chemistry hi apareixen com a coautors tant el professor com l’alumna.

Read Full Post »

El Wolframi és un element de la taula periòdica, també conegut com a Tungstè i amb nombre atòmic 74. Però aquest nom correspon, també, a un personatge que vol mostrar aspectes de la vida quotidiana a través de la química i d’una manera divertida.

Wolframio, un tipo con química són una sèrie de vídeos de divulgació produïts per Laureano Jiménez, professor d’enginyeria química de la Universitat Rovira i Virgili. A la seva pàgina, cada vídeo va acompanyat d’un quadern informatiu per tal de despertar l’interès dels joves cap a la química.

Read Full Post »

La pregunta Com és un/a científic/a? recorda al concurs promogut des de la C4D en motiu de la Nit de la Recerca que consistia en plasmar sobre paper la idea del que era un/a científic/a. Aquest mateix motiu, però, també és el fil conductor d’un curiós bloc que porta per nom This is what a scientist looks like, un lloc que pretén mostrar una cara dels científics allunyada dels estereotips. Els científics porten sempre bata? Quines branques científiques existeixen? Sempre treballen al laboratori? Preguntes com aquestes són les que es volen respondre amb aquesta iniciativa.

D’altra banda, donar a conèixer una pàgina on es combina el disseny, la ciència i les noves tecnologies. Blend creations presenta un original conjunt de productes de joieria. A l’apartat for the chic geek conceptes com els codis QR, el logotip de Twitter o els hashtags són protagonistes de les peces.

Read Full Post »

Per aprendre ciència d’una manera amena, per entretenir-se, per combinar principis científics amb màgia… Això és possible duent a terme petits jocs com els que es mostren en aquests dos vídeos que s’adjunten a continuació.

 

D’altra banda, donar a conèixer Euronews Science, un canal de Youtube que explica, a través de vídeos, notícies científiques d’actualitat. 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »