Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Matemàtiques, lògica’ Category

A la pàgina de l’Agència sinc s’hi pot llegir que cinc científics han rebut els Premis Nacionals d’Investigació 2011.

Els premiats d’aquesta edició han estat Francisco José Guinea López (àrea de ciències físiques), Ernest Giralt Lledó (ciència i tecnologia químiques), Jordi Bascompte Sacres (ciències i tecnologies dels recursos humans), Antonio Córdoba Barba (matemàtiques i tecnologies de la informació) i Antonio Hernando Grande (transferència de tecnologia). El premi reconeix la contribució dels investigadors espanyols a l’avanç científic.

Entregats pel Govern d’Espanya des de 2001 i essent de 100.000 euros cada un, aquests premis reconeixen la feina dels investigadors espanyols i la seva contribució a la ciència, al coneixement de l’home i al progrés de la humanitat.

Guinea ha estat escollit pel seu estudi dels sistemes fortament correlacionats i l’estructura electrònica i propietats del grafè. A Giralt se li han reconegut les seves aportacions al disseny, síntesi, modificació controlada i estructura de pèptids i proteïnes, així com la seva contribució als avanços en l’estudi del funcionament de proteïnes relacionades amb el desenvolupament de l’Alzheimer i l’esquizofrènia o per l’ús de pèptids en nanobiotecnologia per a la creació de fàrmacs teledirigits. Bascompte ha estat premiat per identificar les lleis generals que determinen la forma en què les interaccions entre espècies condicionen la biodiversitat, i Córdoba per les seves contribucions a diferents camps de les matemàtiques com l’anàlisi de Fourier i les equacions en derivades parcials i les seves aplicacions a la mecànica de fluids. Hernando ha estat elegit per la seva carrera professional, demostrant un esperit emprenedor tant en el sector acadèmic (creació de l’Institut de Magnetisme Aplicat), com en el sector privat, amb la creació d’una empresa de base tecnològica.

Read Full Post »

S’apropa l’entrega de premis Nobel d’enguany. La pàgina web dels premis ja mostra els dies que es donaran a conèixer els guanyadors:

The Nobel Prize in Physiology or Medicine: October 3, 11:30 a.m. CET at the earliest
The Nobel Prize in Physics: Tuesday 4 October, 11:45 a.m. CET at the earliest
The Nobel Prize in Chemistry: Wednesday 5 October, 11:45 a.m. CET at the earliest

The Nobel Prize in Literature: According to tradition, the Swedish Academy will set the date for its announcement of the Nobel Prize in Literature later

The Nobel Peace Prize: Friday 7 October, 11:00 a.m. CET

Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel: Monday 10 October, 1:00 p.m. CET at the earliest

També s’hi troba informació sobre tots els que han estat premiats en cadascun dels camps, què fer per seguir les novetats dels premis en directe, qui era Alfred Nobel o un apartat amb diverses opcions pensades per l’àmbit educatiu. Una completa pàgina on properament s’hi podran llegir els guanyadors d’aquest any!

Read Full Post »

For 350 years, the Royal Society has called on the world’s biggest brains to unravel the mysteries of science. Its president, Martin Rees, considers today’s big issues, while leading thinkers describe the puzzles they would love to see solved“. Amb aquesta introducció, el diari The Guardian presenta una notícia on dóna a conèixer el 350è aniversari de la Royal Society el passat dia 30 de novembre.

Tal i com es diu a la notícia, s’ha après molt durant aquests últims 350 anys, però juntament amb cada resposta apareixen també noves preguntes. I és que queda molt camp per córrer, múltiples enigmes per resoldre sobre temes com, per exemple, l’origen de la vida a la Terra. A més, molt probablement, la investigació en aspectes com ara els recursos energètics seran presents durant els pròxims anys.

“We can be sure that today’s young people will live their lives in a world where science – and the way it is applied – will play a greater role than ever before.”

Algunes preguntes que es plantegen per tal que la ciència hi busqui resposta són: What is consciousness? What happened before the big bang? Is there a pattern to the prime numbers? Can someone explain adequately the meaning of infinite space? Segur que la ciència ens sorprendrà, durant els propers anys, amb solucions a problemes o incògnites que ara semblen difícils d’explicar.

Fent una ullada a Science see further de la Royal Society, hi trobareu una sèrie d’articles sobre aspectes interessants de la ciència actual. Els autors d’aquests són experts, i els temes abarquen des de la diversitat biològica o l’evolució cultural fins als gasos d’efecte hivernacle o les noves vacunes.

Read Full Post »

En aquesta nova entrada proposo el repte de resoldre un enigma que us farà pensar una estona.

La situació és aquesta:

Imagineu que teniu 10 ocells i 3 gàbies. Heu d’utilitzar les tres gàbies i aconseguir que cadascuna d’elles tingui al seu interior un nombre imparell d’ocells. Quants en posareu dins de cada gàbia sabent que no pot quedar-ne cap a fora?  A resoldre l’enigma!

Read Full Post »

El títol d’aquesta entrada és el d’un article que ha publicat Global Talent a la seva pàgina, on s’hi poden llegir frases com “La capacitat desaprofitada dels ordinadors personals alimenta projectes de recerca”.

Es tracta d’una iniciativa de BOINC (Berkeley Open Infrastructure for Network Computing) que utilitza la capacitat de càlcul dels ordinadors domèstics per ajudar a desenvolupar projectes de recerca en diversos camps de la ciència. Segons l’article, gairebé 350.000 voluntaris en tot el món cedeixen la potència dels seus ordinadors a aquesta xarxa de càlcul distribuït.

Posar en marxa l’ordinador i treballar amb un dels sistemes operatius vigents significa aprofitar entre un 0,4 i un 5% de la capacitat d’aquestes màquines“. “Això vol dir que se’n desaprofita al voltant d’un 95%. Si ho multipliquem pels milions d’ordinadors personals que s’engeguen cada dia, ¿no és màgic poder utilitzar tot aquest potencial per la recerca? Aquest és l’objectiu de BOINC.”, diu Lluís Martí, responsable de l’equip BOINC Catalunya des de 2007.

Tota persona interessada pot participar en un o més projectes de recerca amb els quals col·labora BOINC. L’astronomia, la medicina i la biologia molecular, la climatologia i les ciències de la terra, les matemàtiques o la física i la química són els principals camps d’actuació del càlcul distribuït promogut per BOINC. Per formar-ne part cal visitar la seva pàgina, escollir el camp on es vol col·laborar i instal·lar-se un programa.

Read Full Post »

Per arribar a una teoria es necessita seguir una sèrie de passos. Observar el fenomen, preguntar-se els perquès i generar hipòtesis solen ser els primers. Un cop generada la teoria, però, sempre pot ser complementada, canviada o, fins i tot, refutada. Sinó mireu aquest vídeo on, en clau d’humor, es mostra que hi ha qui pot pensar que 25 dividit entre 5 no dóna 5 com a resultat.


Read Full Post »

El rècord mundial del nombre pi es situa ja als 5 bilions de decimals. Microsiervos dóna a conèixer la troballa que han fet Alexander J. Yee i Shigeru Kondo, superant el rècord anterior de 2,7 bilions de decimals.

Per arribar-hi, s’han necessitat 90 dies i un ordinador que s’hi dedicava, un PC amb dos processadors Intel Xeon X5680 amb 12 nuclis, 96 GB de RAM i diverses desenes de terabytes d’emmagatzematge en discs durs, corrent el Windows Server 2008 R2.

Un exemple més del fet que la potència de càlcul que poden arribar a a tenir algunes màquines és útil per investigar en diversos camps científics, permetent, molts cops, complementar o comparar els resultats teòrics amb els experimentals.

Read Full Post »

Un enigma! El que trobareu a continuació és l’explicació d’una situació que cal resoldre.

Imagineu que us trobeu en una habitació que té dues portes. Davant de cada porta hi ha un guàrdia. Una de les portes amaga al seu darrera tot de coses positives, mentre que l’altra condueix a tot un seguit d’inconvenients. Per altra part, sabeu que un dels guàrdies diu sempre la veritat mentre que l’altre diu sempre mentida.

Per arribar a la porta dels avantatges i beneficis només podeu fer una pregunta. Atès que no sabeu quina porta és quina i qui diu veritat o mentida, què preguntareu i a qui?

Read Full Post »

Utilitzar l’humor o els còmics és una manera original de fer arribar la ciència a un gran públic. A una entrada del bloc Museo de la Ciencia hi podem veure un recull d’algunes tires còmiques que parlen sobre temes científics.

En primer lloc presentar la pàgina PHD Comics, la qual publica amb un toc d’humor tires que plasmen situacions on un investigador podria trobar-se. D’altra banda, The scientific cartoonist, amb un tipus humor que sol tenir un rerafons que cal conèixer o que fa pensar.

Per acabar, anomenar Nearing-zero, que disposa d’un apartat on classifica les tires segons diferents disciplines científiques. Així, podem trobar-hi per exemple acudits de química, genètica, biologia general o medicina.

Aquests són només alguns exemples de les diverses pàgines que publiquen acudits o còmics relacionats amb temes de ciència, que transmeten conceptes científics des d’una perspectiva divertida. Us n’adjunto un exemple, una imatge que està extreta del PHD Comics.


Read Full Post »

He descobert la iniciativa a través de Microsiervos i m’ha sorprès positivament.  The Symphony of science és un projecte dirigit per John Boswell que ha estat dissenyat per mostrar el coneixement científic i la seva filosofia a través de la música. A la pàgina s’hi poden veure vídeos, descarregar cançons, llegir-ne les lletres i trobar enllaços relacionats amb els missatges transmesos a la música. Podeu seguir aquest projecte visitant-ne la pàgina, però també a través del seu canal del Youtube, pel twitter o facebook. Us deixo amb un dels vídeos que, sota el títol de The Poetry of Reality, recull frases de científics que expliquen què és la ciència.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »