Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Els inicis – mqi’ Category

Coneixem PGP

Què és PGP?
PGP és un software de domini públic destinat a l’encriptació de missatges. La seva característica més important és que està basat en algorismes d’encriptació extremadament segurs: RSA, IDEA i MD5.
El seu avantatge és que un d’aquests algorismes (RSA) és un algorisme d’encriptació amb clau asimètrica o pública. D’aquesta forma, aprofita la rapidesa i potència dels algorismes convencionals per fer la encriptació, i la seguretat dels algorismes de clau pública. Aquesta constitució híbrida permet garantir que només el destinatari podrà llegir el missatge.
Quins serveis ofereix PGP?
PGP ofereix tres serveis que poden ser utilitzats de forma conjunta per nosaltres:
-Confidencialitat: permet a un usuari tenir la seguretat que el seu missatge només serà llegit pel seu destinatari.
-Autentificació: permet al destinatari del missatge tenir la seguretat que el missatge ha estat realment enviat per la persona que hi diu.
-Verificació d’integritat: permet al destinatari del missatge comprobar si el missatge ha arribat íntegrament o si ha sofert alguna modificació.
Un camp, el de la criptografia, que dóna molt per investigar i que cada vegada serà més útil, important i necessari!

Read Full Post »

Les “galetes” (cookies en anglès) són petits arxius de text que permeten als llocs web reconèixer els visitants assidus. Les galetes són una de les poques formes que tenen els llocs web de conèixer alguna cosa dels seus visitants, encara que sigui d’una forma imprecisa i vaga. En definitiva, les galetes són petites parts de text que el navegador recull i emmagatzema quan visita una pàgina web. Si el visitant torna a fer els mateixos passos i torna a visitar la mateixa pàgina, aquest lloc web (i només aquest) llegeix la targeta de visita que li va deixar al disc dur quan hi va ser, per la qual cosa el pot reconèixer i adaptar la pàgina a l’usuari. Almenys, aquesta és la teoria.
Quines informacions atresoren aquestes peces de text? Qualsevol dada sobre l’usuari a la qual hagi pogut accedir el lloc web que, si hem de ser francs, no solen ser gaires. Les galetes es fan servir per a propòsits tan prosaics com conèixer les rutes més habituals que els internautes realitzen dins la pàgina, mostrar anuncis (cibertires) que els usuaris encara no hagin vist o personalitzar les previsions meteorològiques per a una ciutat que el visitant hagi prefixat. En definitiva, dades que són extremadament difícils de lligar a la identitat real de l’internauta i que de cap manera el comprometen. Per a la web, en aquests casos, l’usuari és un número d’identificació, no li interessa conèixer qui hi ha al darrere.

Read Full Post »

Segons les previsons d’un estudi s’afirma que les vendes a la Xarxa augmentaran un 20% aquest any, fins a arribar als 211.000 milions de dólars. Serà que les ganes de consumir i tenir que ens imposa la societat actual es barregen ara amb la facilitat per a accedir als productes sense moure’t de casa? Curiosament, els aliments per a animals i els cosmètics seran dos dels sectors que augmentaran el seu comerç electrònic, amb pujades de fins el 30%. Es preveu que hardware i software, cotxes, roba, accessoris i calçat siguin les categories (sense tenir en compte els viatges que són el principal motor) que facin augmentar les vendes d’Internet. De fet, les vendes online l’any passat van créixer un 25%. Modernitzem-nos, però moderadament i sense deixar-nos manipular per la societat! És més fàcil seleccionar amb el ratolí un producte que posar-lo dins el carro mentre penses si realment et serà útil! Així, doncs, realment necessitem tot el comprem? O simplement augmentarem les quantitats i la variabilitat dels productes perquè ara ens ho posen més fàcil? Una pregunta la resposta de la qual la deixo “al gust del consumidor”.

Read Full Post »

JAVA

Aquesta entrada està pensada per a informar, a tots aquells que no ho sàpiguen, del significat de Java. Com que, personalment, sempre m’ha cridat l’atenció i he volgut saber què era exactament, he pensat que potser compartia la meva pregunta amb d’altres, i que seria una informació útil.
Podem dir, doncs, que el Java és una eina de programació que serveix per a crear aplicacions informàtiques. Algunes de les característiques més rellevants del Java són:
– Una mateixa aplicació pot funcionar en diversos tipus d’ordinadors i sistemes operatius: Windows, Linux, Solaris, MacOS-X… així com en altres dispositius intel·ligents.
– Els programes Java poden ser aplicacions independents (que corren en una finestra pròpia) o “applets”: petits programes interactius que es troben incrustats dins d’una pàgina web i poden funcionar amb qualsevol tipus de navegador: Explorer, Netscape, Òpera…
– Es tracta d’un llenguatge “orientat a objectes”. Això significa que els programes es construeixen a partir de mòduls independents, i que aquests mòduls es poden transformar o ampliar fàcilment. Un equip de programadors pot partir d’una aplicació existent per crear-ne una altra que ofereixi noves funcionalitats.
– El seu desenvolupament està impulsat per un ampli col·lectiu d’empreses i organitzacions.
El llenguatge de programació Java fou dissenyat per James Gosling, de l’empresa Sun Microsystems, a l’any 1990, a partir del C++. Aquest és un llenguatge interpretat i, per tant, pot semblar lent en comparació amb altres llenguatges, però ofereix un índex de reutilització del codi molt elevat i és possible de trobar moltes llibreries lliures de Java. És un llenguatge flexible i potent per la facilitat amb què es programa i els resultats que ofereix. Un dels trets que el caracteritza i que fa que sigui una eina molt valorada a l’hora de desenvolupar aplicacions distribuïdes és el fet que sigui un llenguatge multi-plataforma.
Bé, doncs, espero que hàgiu pogut respondre la vostra pregunta!

Read Full Post »

Com donen color els autobronzejadors?
Contenen una molècula anomenada DHA (dihidroxiacetona) que quan entra en contacte amb l’epidermis produeix una reacció química d’oxidació. Per mitjà d’aquesta reacció es tenyeixen les cèl·lules mortes de la capa més externa de la nostra pell, destinades a ser eliminades en dos o tres dies pel procés natural de descamació. Per això, si el to aconseguit no és del nostre grat, n’hi ha prou d’esperar aquest període perquè desaparegui.

Read Full Post »

El Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) és un dels centres més grans del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i el més gran d’aquesta institució a Catalunya.
Fundat el 1967, les seves activitats se centren en dues grans àrees, la química i la biologia. En el CID es realitzen investigacions sobre química orgànica biològica, química de pèptids i proteïnes, química ambiental, química de tensioactius, biologia molecular i cel.lular, agrobiologia i ecotecnologies.
Si bé predominen els estudis de tipus bàsic, la investigació contractada produeix més del 30% dels recursos del Centre.
El CID consta de 2 instituts: l’Institut d’ Investigacions Químiques y Ambientals (
IQAB) i l’ Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB ).
El CID és un institut de recerca que pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’organisme d’investigació més important de l’Estat. Es troba situat a Barcelona, a la zona del campus universitari de Pedralbes i aplega a més de quatre-centes persones, entre personal científic, personal en formació i personal de suport, que treballen en una atmosfera de gran dinamisme en una varietat de camps d’investigació de la Química i la Biologia. Amb un pressupost que l’any 1999 superà els mil tres-cents milions de pessetes, el CID es pot considerar el centre de recerca més important de Catalunya.

Read Full Post »

L’esteganografia és l’art i la ciència d’ocultar missatges invisibles en missatges visibles. L’esteganografia no ha de ser confosa amb la criptografia, ja que aquesta última tracta de manipular un missatge per tal que tingui una aparença irreconeixible. En canvi, l’esteganografia tracta d’ocultar un missatge secret en un altre públic que sembla inofensiu, que no té cap rellevància. En aquest art i ciència hi ha hagut gran varietat de mètodes al llarg de l’història com ara, entre altres, les tintes invisibles, micropunts, l’ordenació de caràcters i les firmes digitals.
Per tal d’utilitzar un mètode esteganogràfic, primer necessitaràs informació que et sembli inofensiva per transmetre per Internet. Després hauràs d’utilitzar un mètode esteganogràfic que creguis segur per a les teves necessitats, i que amagui el teu missatge en aquesta informació inofensiva segons una clau que li dónes i, finalment, transmetre’l.
Tot i així hi ha un inconvenient en la transmissió de missatges mitjançant l’esteganografia, i és que a vegades la informació que amaga el missatge no és habitual que s’enviï per la xarxa i per tant pot aixecar sospites. Imagina que utilitzes per a la teva transmissió del missatge secret una fotografia de la galàxia d’Andròmeda (M31) i els teus habituals espies que vigilen totes les teves comunicacions per la xarxa veuen aquest cop l’emissió d’una fotografia que no correspon amb els teus hàbits internàutics, i per tant arriben a la conclusió que en aquesta fotografia hi ha d’haver alguna informació important i comencen a investigar-ho. Primer buscaran una fotografia semblant que hagi aparegut a Internet o en un altre lloc d’on ells creuen que has pogut obtenir-la. Si la fotografia que has utilitzat la troben en el seu estat original i veuen les petites diferències entre les dues, poden obtenir alguna informació i potser, finalment, tot el missatge. Per això és molt important l’elecció de la informació inofensiva.
Els mètodes esteganogràfics es caracteritzen per la utilització de:
-un missatge que es vol transmetre
-una informació inofensiva on amagar el missatge a transmetre
-una o més claus secretes o públiques que són distribuïdes estratègicament entre els que tenen accés al missatge ocult
i donen com a resultat una informació semblant a la informació inofensiva introduïda anteriorment però que porta escrit el missatge que es vol transmetre.
Exemple – Troba una informació amagada:
¿A quina cala entre clarors suspesa
-jungla de llum en irreal jonçar-
oneja en flam ton cos, tija maresa,
aigua i estel d’un son sense acabar?
Nauta en mars teus en tardoral contesa,
abrusa el temps i, entre algues, do’m la mà.

J. V. Foix
Solució: fixa’t en la lletra inicial de cada vers.

Read Full Post »

Tradicionalment la criptografia amb clau consistia en la transmissió per un medi segur d’aquesta clau al receptor del missatge per tal que més tard quan li arribi aquest missatge el pugui extreure del missatge fals. Aquest tipus de criptografia, criptografia simètrica, utilitza una clau anomenada clau privada. Aquesta idea deixa de tenir validesa quan el medi de transmissió de la clau no és realment segur. Llavors, hi ha alguna manera de comunicar-nos amb seguretat per medis on els nostres missatges poden ser interceptats? La resposta és que sí, però sempre amb una seguretat relativa, perquè recordem que no podrem assolir mai la seguretat total.
Per aquestes situacions s’han dissenyat mètodes criptogràfics que es basen en un nou tipus de claus anomenades claus públiques. Aquestes claus públiques són claus disponibles per al públic en general i que oculten en realitat una altra clau que només és coneguda pel receptor, pel posseïdor de la clau pública. Imagina que vols enviar un missatge per Internet que sigui confidencial i a la vegada xifrat, és a dir, utilitzant un mètode de criptografia sobre aquest, a un important cap d’estat i només ell ha de conèixer el teu missatge. El que hauràs de fer és aconseguir o demanar primer a aquest cap de govern que et doni una clau pública seva. Després amb aquesta clau xifres el teu missatge, però amb aquesta mateixa clau no el podràs desxifrar, és la característica important de les claus públiques, l’únic que el podrà desxifrar serà aquell que conegui la clau amagada sota la clau pública i aquest serà el cap d’estat i no cap altre tercer individu que pot interceptar el missatge.
Aquests sistemes que semblen segurs tenen un punt feble. Suposem que un usuari, Andreu, vol enviar un missatge xifrat a un altre usuari, Bartomeu. Però hi ha un tercer usuari, Carles, que aconsegueix enganyar a Andreu i el fa creure que la clau pública de Bartomeu és una que el mateix Carles li proporciona a l’Andreu. Quan Andreu envia el missatge “secret”, l’usuari Carles podrà interceptar-lo i desxifrar-lo ja que només ell coneix la clau que s’utilitza per desxifrar-lo, que es troba en certa manera en la clau pública.

Read Full Post »

La fibra òptica neix de la idea de transmetre informació mitjançant impulsos lluminosos. Transmetre informació mitjançant la llum té alguns avantatges davant la transmissió per impulsos elèctrics o per ones: és molt senzill aïllar el senyal d’interferències externes i la transmissió d’informació és molt més ràpida ja que les possibilitats de multiplexat són molt grans.

Per confinar la llum dins la fibra ens basem en les propietats de la llum en canviar l’índex de refracció del medi. Segons com sigui aquest canvi d’índex (canvi de medi) distingim dos tipus de fibra:
Tipus esglaonat: el cor de la fibra és d’un cert índex no i està recobert d’un material d’índex ne essent ne més petit que no.

Tipus GRIN (GRadual INdex): el cor de la fibra té un índex de refracció variable amb r des d’un valor no fins a un valor ne, essent ne més petit que no.
També podem classificar les fibres segons el nombre de modes de vibració de l’ona que es transmet. Així, distingim entre fibres monomode i multimode. El problema de les fibres multimode respecte les monomode és que pateixen dispersió modal degut a la diferència de camí òptic recorregut pels rajos dels diferents modes.

Read Full Post »

RSS

RSS (Really Simple Syndication) és un format d’arxiu de la família XML desenvolupat específicament per a llocs de notícies i weblogs que s’actualitzen amb freqüència i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. Els programes que llegeixen i presenten fonts RSS de diferents procedències es denominen agregadors. Un lector d’RSS és una aplicació que permet afegir continguts de diferents fonts (pàgines web de notícies, blocs, etc.). Pot ser un programa d’escriptori que instal·les en el teu ordinador o una aplicació basada en el web. Utilitzant un lector de notícies podràs accedir ràpidament als continguts nous dels webs que t’interessen.
Lectors de missatges o agregadors d’escriptori:

Lector RSS de la Generalitat (Linux, MacOS, Windows)
Liferea (Linux)
NetNewsWire (MacOS)
FeedReader (Windows)
FeedDemon
(Windows)

Lectors o agregadors basats en el web:

Feedmania (en castellà)
Bloglines (en anglès)

Una de les aplicacions més notables d’aquest format de sindicació es dóna en els weblogs. Gràcies als agregadors o lectors de feeds (programes o llocs que permeten llegir les fonts RSS) es poden obtenir resums de tots els weblogs que es desitgi des de l’escriptori del teu sistema operatiu, programes de correu electrònic o per mitjà d’aplicacions web que funcionen com a agregadors. No és necessari obrir el navegador i visitar tantes webs.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »