Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2011

El llibre de Theodore Gray  titulat Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers, l’edició catalana del qual s’ha publicat aquest Any internacional de la química gràcies a l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona, inclou un seguit de fotografies espectaculars i informacions curioses sobre els elements de la taula periòdica. Deu d’aquestes s’han recopilat a continuació, per tal de donar a conèixer una mica més la química que ens envolta.

1. El Sol consumeix 600 milions de tones d’hidrogen per segon, que es converteixen en 596 milions de tones d’heli.

2. Els cristalls cúbics de nitrur de bor són gairebé tan durs com el diamant.

3. Els nanotubs de carboni són el material més fort que coneix la ciència.

4. Només algunes plantes lleguminoses, ajudades per microorganismes que n’habiten les arrels, poden extreure directament de l’aire el nitrogen que necessiten.

5. Com més actiu i violent és un element, més estables són els compostos que forma.

6. El tefló és un compost de fluor altament estable i molt conegut que es va descobrir de casualitat.

7. Quan l’alumini s’obtingué per primer cop, es va considerar que era un metall noble, com l’or i la plata.

8. El crom és molt apreciat pels artistes, a causa de la gran intensitat de color del pigment verd d’òxid de crom.

9. Sovint, els ions metàl·lics formen part del centre actiu d’enzims importants. En el cas de l’hemoglobina, és el ferro.

10. Tot l’or que s’ha extret al llarg de la història de la humanitat es podria encabir en un cub d’uns 18 m d’aresta.

Si us han cridat l’atenció aquestes curiositats, en podreu trobar d’altres a l’interessant llibre Els elements!

Read Full Post »

Aquesta és una entrada per a aquells que els agradi entretenir-se amb la química, ja que a continuació trobareu algunes opcions de passatemps on aquesta ciència és la protagonista.

Si el que es vol és obtenir un ful·lerè de paper, es tracta de descarregar-se un pdf, retallar l’estructura i construir-la. Aquest document el podeu trobar a la pàgina Ballant amb bionanomolècules, la qual es va dur a terme entre la UdG i la UAB per tal de donar a conèixer a la societat la feina d’un químic i alguns conceptes de química computacional.

Si us crida més l’atenció poder disposar d’un model d’ADN, a través d’un enllaç de la pàgina Protein Data Bank podreu arribar a un document que cal imprimir i, com l’altre cas, construir.

D’altra banda, el camp dels videojocs també ofereix la possibilitat de distreure’s aprenent química, com per exemple el joc Atomix, que consisteix en moure àtoms per crear molècules.   

A través de la papiroflèxia, els globus o el fang podeu construir també molècules. Visitant la pàgina El kit bionanomolecular de la C4D, es pot aprendre com encaixar les peces o els àtoms per acabar tenint un ful·lerè, un nanotub, un etè, un metà…

Hi ha bastants opcions de jocs químics a la xarxa i els temes d’aquests poden incloure, per exemple, aconseguir una reacció en cadena o llençar àtoms per trencar molècules. Per trobar altres opcions podeu visitar també Jefferson Lab, on trobareu una versió científica del programa Who wants to be a millionaire? i molts altres jocs químics i matemàtics.

Read Full Post »

Fongs que reciclen plàstic? Aquesta descoberta d’un grup d’estudiants de la Universitat de Yale (EEUU) podria ser molt útil en el camp del reciclatge.

 Amb el nom de Pestalotiopsis microspora, aquests fongs es van trobar quan es duia a terme un estudi a l’Amazònia equatoriana recol·lectant un tipus d’organismes (fongs o bactèries) que viuen almenys part de la seva vida en simbiosi als teixits de les plantes sense causar malaltia. La troballa, publicada a Applied and Environmental Microbiology, va permetre identificar els enzims més eficients en la descomposició del poliuretà, un plàstic molt usat en l’elaboració de fibres sintètiques, peces d’aparells electrònics i espumes per a l’aïllament tèrmic.

Segons els experts, aquest fong és l’únic que pot descompondre plàstic sense presència d’oxigen, i es presenta com a una possible opció futur per poder reduir aquest temps de descomposició.

Read Full Post »

Els detectors infrarojos d’última generació i el telescopi espacial Herschel de l’Agència Espacial Europea (ESA) han permès trobar, per primera vegada de forma indiscutible, molècules d’oxigen a l’espai, al complex de formació estel·lar d’Orió. Anteriorment s’havien trobat àtoms d’oxigen, bastant comuns especialment al voltant d’estels massius, però la cerca de molècules d’O2 (fonamentals per a la vida a la Terra) no havia donat resultats convincents.

Després de dècades buscant aquestes molècules a l’espai, el telescopi suec Odin va descobrir-ne el 2007, però la troballa no va poder ser confirmada.  Segons la notícia, “Goldsmith i els seus col·legues proposen que l’oxigen està tancat en el gel d’aigua albergat en grans de pols diminuts. Ells pensen que l’oxigen detectat per Herschel en la nebulosa d’Orión es va formar després que la llum de l’estel escalfés els grans de gel, alliberant l’aigua, i que finalment es va convertir en molècules d’oxigen.”

Un pas més en la recerca que permet ampliar els coneixements sobre els compostos químics que hi ha a l’espai.

Read Full Post »

Pot ser que l’associació de les paraules gastronomia i molecular cridi l’atenció, ja que el segon terme fa referència a la química, i sol haver-hi la tendència de relacionar allò que és químic amb allò  “no natural”. Per tant, alguns podrien pensar que no ha de ser del tot saludable posar de costat aquests dos mots.

Què és, però, la gastronomia molecular? Khymos és una pàgina web sobre gastronomia molecular i la ciència de cuinar. Algunes de les definicions que s’adjunten en aquesta pàgina són:

  • The application of scientific principles to the understanding and improvement of domestic and gastronomic food preparation. (Peter Barham)
  • The art and science of choosing, preparing and eating good food. (Thorvald Pedersen)
  • The scientific study of deliciousness. (Harold McGee)
  • Combining the ‘know how’ of cooks with the ‘know why’ of scientists

Malgrat això, són molts els matisos que s’han anat afegint a la definició d’aquest concepte, i a Khymos hi ha un bon recull d’enllaços amb articles, opinions i actualitzacions. També s’hi presenten llibres sobre diferents temes de cuina i química, una llista de llocs i persones relacionats amb la gastronomia molecular, un bloc associat a la pàgina o un apartat d’àudio i vídeo. Un lloc amb moltes opcions on química i cuina són les protagonistes.

Read Full Post »