Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2009

efecte túnelUna entrada del bloc entretinguda per passar una bona estona. Us presentaré un parell de pàgines que crec que són realment interessants i curioses. En primer lloc, anomenar The Scientific Cartoonist, una pàgina on hi podreu trobar dibuixos divertits sobre l’àmbit científic, com el que us adjunto. Per altra part, a través d’aquesta pàgina, he pogut arribar a NeoFronteras, un lloc on hi podreu llegir notícies de ciència i tecnologia. La veritat és que aquestes troballes m’han sorprès positivament i us animo a descobrir-les.

Read Full Post »

Gràcies al bloc Nanotecnología he pogut llegir un article sobre nanopartícules a l’alimentació. En aquest es diu que la definició oficial de nanoaliment és aquell aliment que s’ha cultivat, produït, processat o empaquetat utilitzant o bé nanopartícules o bé tècniques o eines nanotecnològiques.
nanoMillorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
Moltes empreses estan treballant amb la nanotecnologia. Actualment es troben al mercat entre 150-600 nanoaliments i entre 400-500 aplicacions de nanoaliments als envasos. Com a inconvenient, el fet que les nanopartícules s’ha comprovat que poden passar la paret intestinal.
El món del nano té molt camp per córrer i sembla ser la gran revelació del futur. Actualment els materials nanoestructurats ja són utiltzats en camps com la fabricació de pneumàtics d’alt rendiment, teles amb propietats antitaques, cosmètics, productes farmacèutics o nous materials d’ús electrònic o aeronàutic. Ara per ara, el disseny i la manipulació de materials a escala molecular que implica la nanotecnologia fan que aquesta costi de ser acceptada.

Read Full Post »

La grip nova, la grip porcina i d’altres sinònims per dir el mateix. Últimament aquestes paraules estan presents en tots els medis de comunicació. Un científic australià va afirmar que aquest virus havia aparegut en un laboratori a causa d’un error humà. Ara, la OMS ho ha descartat. (La Vanguardia, 14/5/09)

Després de molts anàlisis, la OMS diu que les evidències més clares apunten a un origen naural del virus. “Asimismo, Fukuda confirmó que el virus se originó en un cerdo “porque los genes así lo indican”, pero dejó claro que “no hay información suficiente para decir dónde nació el virus, en qué país o en qué región”, concluyó.”

Partir d’una hipòtesi i fer estudis per afirmar-la o negar-la i poder continuar analitzant el cas és una de les bases de la ciència. És ben sabut que una de les condicions perquè una teoria sigui acceptada és que ha de ser reproduïble. Un cop afirmada, però, serà acceptada fins que no es demostri el contrari.
La OMS ha descartat la opció del naixement del virus en un laboratori. Els científics hem tingut sort. Dic això perquè els laboratoris i tot el que hi està relacionat sovint no és vist amb gaire bons ulls per la societat, sembla que costa veure-hi la part positiva, els avenços que s’hi produeixen. I, malauradament, es sol fer més difusió d’allò que ha anat malament que no pas d’allò que ha estat descobert o s’ha aconseguit.

Read Full Post »

teclatTrobareu altres entrades d’aquest bloc que parlen de la varietat de taules periòdiques que existeixen. L’altre dia, però, gràcies al bloc d’en Miquel, vaig poder accedir a una pàgina web que estava encapçalada per un títol que em va cridar l’atenció: El top 50 de les taules periòdiques. N’hi ha tantes de diferents, us preguntareu? Doncs si ens poséssim a buscar segur que n’existeixen més i tot.
És curiós fer un cop d’ull a aquesta pàgina per veure que els temes utilitzats per elaborar una taula periòdica poden ser d’allò més variats: la d’internet, la de les xarxes socials, sobre vegetals, sobre tipus de cervesa, en forma de teclat d’ordinador, la dels dibuixos animats… I amb imaginació segur que se’n podrien crear moltes altres! Us recomano fer una ullada a aquesta pàgina perquè n’hi ha que estan realment ben pensades.

Read Full Post »

En uns dies on sembla que les reaccions futbolístiques predominen a l’ambient, parlar de l’adrenalina m’ha semblat d’allò més oportú. Segur que heu sentit a parlar alguna vegada d’aquesta hormona.
adrenalinaL’adrenalina és un principi actiu hormonal, de fòrmula C9H13NO3, que és secretada per la medul·la suprarenal i accessòriament pels ganglis nerviosos i les fibres simpàtiques postganglionars. Sol aparèixer davant una situació de perill, quan l’organisme es troba en una situació conflictiva o ha de recuperar l’equilibri i l’estabilitat interns. Va ser sintetitzada artificialment, per primer cop, el 1904 per Friedrich Stolz.
Què provoca?
Augmenta la concentració de glucosa a la sang, la tensió arterial i el ritme cardíac, dilata la pupil·la per tenir millor visió, augmenta la respiració i pot estimular al cervell perquè produeixi dopamina, la hormona responsable de la sensació de benestar. Els seus efectes fisiològics es contraresten ràpidament per l’acció de la mono-amina-okidasa (MAO).
Ja teniu una idea general, doncs, del que és aquesta hormona tan comunament anomenada!

Read Full Post »

És ben conegut que a la cuina hi podem trobar molta química. I més encara actualment, que destaca la tendència a la creació de nous plats on la originalitat és un dels ingredients principals.

“Joan y Jordi Roca en los fogones (uno lo salado, otro lo dulce) y el sumiller Josep se han aliado con el enólogo Agustí Torelló. De la cocina y la bodega ha surgido ahora Solid, un cava para degustar con cuchara para lo que han contado con la Fundación Alicia. “La ciencia nos ayuda a comprender y ejecutar cosas que parecían imposibles”, dice Josep Roca. Y lo posible es que se conserva el aroma, el sabor, el color y el carbónico del cava al masticarlo. La chispa se siente en la boca.” (El País, 1/5/09)

No estaria desencaminat, doncs, descriure una cuina com un laboratori químic. No cal anar fins a l’anàlisi de les creacions dels grans xefs, però, per entendre aquest concepte. Així, a la resposta de simples preguntes quotidianes com el per què el líquid d’una olla bull o el per què una cosa es cou ja hi trobarem una base científica.

Read Full Post »