Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2008

Fred o calent?

Segons si la tassa que portes a les mans és calenta o freda, veuràs a la persona que tens al davant de manera diferent. Segons un estudi publicat a Science, i segons llegeixo a la pàgina web de la revista Muy interesante, “La percepción que tenemos de los demás en un determinado momento puede depender de algo tan sencillo como llevar en la mano una bebida caliente o fría”.

El fet és que si tens durants uns minuts una tassa de cafè calenta a les mans, jutjaràs a una persona a primera vista com algú més amable, generós i amb qui hi tindràs més confiança que si la tassa que tens a les mans és de cafè amb gel. Curiós, no? Doncs més encara, s’ha comprovat també que la temperatura de les nostres mans pot influir en el nostre comportament:
“(…)los investigadores entregaron unas vendas terapéuticas frías o calientes a una serie de sujetos, para que las sostuvieran en sus manos y evaluasen el producto. Como recompensa por haber participado en el estudio, podían elegir entre un regalo para un amigo o para ellos mismos. Los resultados mostraron que aquellos que habían sostenido las vendas calientes solían elegir un regalo para los demás.”

I és que a l’article es diu que el poder de la temperatura sobre el nostre comportament té una base neurocientífica. Si és que, al cap i a la fi, a tot hi podríem trobar ciència!

Read Full Post »

En aquesta nova entrada farem dues coses. La primera, desvetllar la resposta de l’enigma anterior. La segona, presentar-ne un de nou. Anem per feina, doncs.

En primer lloc, i per a aquells que hàgiu llegit l’enigma de l’entrada anterior i vulgueu saber-ne la solució, us l’explico. El que sap de quin color té el barret és el situat al mig del grup de tres, que té el barret vermell. Ho sap perquè pensa: Si el de darrera meu no diu res és que jo i el de davant meu tenim el barret de diferent color, perquè si el tinguéssim del mateix color, ell ja sabria que el té del color contrari al nostre. És a dir, si jo el tingués taronja ell ja sabria que el seu és vermell (ja n’hi hauria dos de taronges davant seu) i ho diria. Per tant, com que el de davant meu té el barret taronja jo el tinc vermell!

Us proposo un nou enigma, aquest una mica més complicat i extret del llibre Matemàgica, de Lluís Segarra.

Una persona va a la font amb dues gerres, una de 7 litres i una altra de 11 litres. Com ho pot fer per recollir 6 litres?

Us animo a pensar-hi! A veure si ho podeu resoldre!

Read Full Post »

Qui parlarà?

Joc

Joc

L’altre dia em van fer un joc que em va agradar, i he pensat que el podia posar al bloc. Us l’explico. A la dreta veieu una imatge, no? Doncs imagineu-vos que els punts de colors són barrets de persones. Així, tenim quatre persones, dues amb barret taronja i dues amb barret vermell. La ratlla que les separa és una paret.
En què consisteix el joc? Doncs resulta que cadascun d’ells sap que en total són quatre persones i que dues tenen el barret vermell i dues taronja. Tots miren cap a la paret i, evidentment, el que està sol a una banda de la paret no veu els altres. Els tres de l’altra banda veuen els que tenen al davant, mirant tots cap a la paret. Quin objectiu té el joc? Doncs només un d’ells sap de quin color és el barret que ell/a porta (no se’l poden veure ells mateixos) i, només aquesta persona en qüestió, parlarà i ho dirà en veu alta. Quina és la persona que ho sap i per què?
A veure si us animeu i trobeu la resposta!
En un pròxim post la publicaré.

Read Full Post »

Del 20 al 24 d’octubre es durà a terme a Fira de Barcelona l’Expoquimia, un saló internacional de la química, juntament amb l’Eurosurfas (saló internacional de la pintura industrial i del tractament de superfícies) i l’Equiplast (Saló internacional del plàstic i del cautxú).
Activitats, novetats i últimes tecnologies relacionades amb el camp de la química aplicada. Molts expositors i professionals. Us aconsello que feu una visita a les pàgines per poder conèixer tot allò que s’hi farà. Científics, futurs científics i públic en general interessat en el tema: no passa gaire sovint que es pugui gaudir d’un espai dedicat a química aplicada com aquest!

Read Full Post »

Un avanç que permetrà veure com es comporten les proteïnes dins les cèl·lules. Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Tsien són els tres premiats del premi Nobel de química d’aquest any. El primer, premiat per descobrir la Proteïna Verda Fluorescent (GFP) a les meduses i, el segon i el tercer premiats, per utilitzar aquesta proteïna per poder visualitzar què passa a l’interior de les cèlul·les humanes i d’altres espècies.
Avui La Vanguardia publica la notícia dient que l’Acadèmia de Ciències Sueca compara l’avanç amb la invenció del microscopi. Les bases de l’avanç: la primera, Shimomura ha descobert que quan la proteïna GTP s’il·lumina amb llum blava o radiació ultravioleta, aquesta emet llum verda. La segona, essent idea de Chalfie, la fixació de la proteïna fluorescent a d’altres proteïnes amb tècniques genètiques, permetent saber a quins òrgans d’un ser viu està activa una proteïna. Pel que fa a Tsie, va manipular la GFP per obtenir altres proteïnes parentes que poguessin emetre també llum d’altres colors.
Les tècniques que han desenvolupat s’han utilitzat per a estudiar temes com la malaltia de alzheimer, el desenvolupament del sistema nerviós abans del naixement i com s’extenen les cèl·lules cancerígenes.
Un tema ben curiós i interessant, el de la fluorescència i el dels animals fluorescents.

Read Full Post »

Llegeixo al bloc ErGo la celebració del 2n Festival Internacional de NanoArt. Es durà a terme a Alemanya, de l’1 al 30 de novembre. Què és? Doncs 18 artistes de 8 països convocats per a exposar les seves obres, basades en visions moleculars i atòmiques d’estructures naturals de la matèria i en nanoescultures (estructures creades per científics i artistes manipulant la matèria a escala molecular i atòmica utilitzant processos químics i físics). Aquestes estructures s’han pogut veure gràcies a eines de recerca potents, i seran ensenyades al públic en forma d’obres d’art. Una bona idea i un exemple de les possibles unions que poden existir entre ciència i art!

Read Full Post »

Gràcies al bloc d’en pepquímic he conegut una cançó d’allò més curiosa. És trista la vida de l’electró? Sembla ser que sí… El grup de música prin’lalá té una cançó titulada La tristeza de ser electrón, la qual us deixo a continuació. A cantar química, doncs!

La tristeza de ser electrón

Pasaron varios siglos sin que el hombre descubriera
que vivía a su manera el electrón.
Estaba en todas partes y no estaba en ningún sitio
por aquello de la indeterminación.
Vivía desde siempre enamorado
de un próximo y pesado nucleón.
Jamás los vieron juntos en la Tierra,
la Luna o el Sol.

Qué triste es ser electrón,
vivir en una nube,
el electrón se aburre por definición.
(x2)

Sentía una atracción irresistible
y el amor era imposible con aquel bello protón.
El Hombre destrozó todo el encanto
con la inversa del cuadrado que se le ocurrió a un señor.

Danzando por un átomo cualquiera,
espera conocer lo que es amor.
Jamás los vieron juntos en la Tierra,
la Luna o el Sol.

Qué triste es ser electrón,
vivir en una nube,
el electrón se aburre por definición.
(x2)

Read Full Post »