Noves lleis per a l’educació, nous canvis. Ja se sap, estem en un país on sovint tenim canvis educatius… és aquest un fet positiu o estem fent pedaços?
Ahir els diaris parlaven de la possibilitat de fer el batxillerat amb un màxim de quatre anys. I, a més, no necessàriament consecutius:
“Els alumnes que suspenguin fins a quatre assignatures a primer de batxillerat no hauran de repetir tot el curs, com passava fins ara. En tindran prou repetint aquestes assignatures i fent-ne dues o tres més de segon curs. Aquesta reforma, que permetrà als alumnes fer el batxillerat en tres anys, i fins i tot amb quatre, és la principal novetat del reial decret de batxillerat que ahir va aprovar el govern espanyol i que ara haurà de desenvolupar la Generalitat. El decret deixa clar que només s’obtindrà el títol de batxiller si se superen totes les assignatures en un temps màxim de quatre anys, consecutius o no, i estableix una nova modalitat per als alumnes, la referida a la música, la dansa i les arts escèniques. Segons la reforma, una part de les matèries es podran fer en anglès.”
O sigui, es pot fer un any de batxillerat, parar d’estudiar durant un any i després tornar-hi tot continuant les assignatures que et falten per aprovar. I jo em pregunto… això no afectarà negativament als resultats de la selectivitat? Sí, pujarem el nombre d’alumnes que tindran el títol de batxillerat i, si el que es vol aconseguir és l’augment de percentatges, així serà. Però el fet de tenir l’oportunitat de poder fer els estudis de manera no consecutiva no ho veig gaire bona idea. Es considerarà que aquelles assignatures que tinguis aprovades ja seran conceptes assimilats, malgrat continuïs des d’on ho vas deixar al cap de un, dos o tres anys. I, evidentment, no ho tindràs tan fresc com els que ho fan tot seguit. És una altra filosofia, prendre’s els estudis sense presses, fet que pot portar també a una disminució de l’autoexigència. No deixa de ser un tema complex.
Per altra part, aquestes decisions poden portar a pensar que només interessen els percentatges, els resultats de nombre d’aprovats. Destacar també aquesta notícia:
“Només l’1,5% dels alumnes de sisè d’educació primària de Catalunya repeteix curs, una xifra molt per sota de la mitjana estatal, fixada en el 6,3%, segons l’avanç d’estadístiques del 2008 elaborat pel Ministeri d’Educació i Ciència a partir de dades del curs escolar 2005/2006. Amb aquests números, Catalunya, Navarra (2,8%) i la Rioja (2,5%) se situen com les autonomies amb menor índex de repetidors en aquest nivell educatiu.”
M’agradaria pensar que només aquest 1,5% són els que ho necessiten. És a dir, està molt bé el percentatge, però espero que, els que han passat de curs, realment s’ho mereixien, i que no hagin passat pel sol fet de tenir bones estadístiques. Potser més estudiants necessitarien repetir, i no sempre és un fet del tot negatiu, ja que pot portar beneficis a més llarg plaç. Però, de cares a fora, com sempre els nombres han de ser el millor possible. Potser caldria estudiar com millorar l’aprenentatge, l’assimilació de conceptes, i no tant l’optimització del nombre d’aprovats.
