Avui, dues notícies d’El Punt que estan relacionades amb la universitat. La primera destaca que: “Les universitats, conscients d’aquest augment del nombre d’alumnes de procedència estrangera aposten com més va més per l’anglès com a llengua en les lliçons.” “Segons dades del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, el present curs han començat fins a 29 màsters fets íntegrament en anglès, cosa que significa aproximadament un 10% del total dels que han començat arreu del país.” La segona, anuncia que “La Generalitat no acceptarà carreres amb menys de 30 alumnes a primer. Universitats presenta els 20 criteris per elaborar el nou mapa de titulacions adaptat a l’EEES” “moltes carreres per sota dels 30 hauran de desaparèixer o bé caldrà reformar-les i fusionar-les”.
El nombre d’alumnes en determinades carreres tendeix a disminuir i, per tant, tal i com van les coses actualment, seran un bon grapat les que es veuran afectades. Potser una solució no seria tant eliminar-les o fusionar-les com pensar estratègies per fomentar el seu increment d’alumnes. Tendim a disminuir el ventall de possibilitats i la diversitat, aspecte que crec positiu per a la societat. Pel que fa a l’ús de l’anglès, és evident que si s’estableix una relació més àmplia amb la resta d’Europa, aquesta serà una llengua cada cop més útil i necessària.
El nombre d’alumnes en determinades carreres tendeix a disminuir i, per tant, tal i com van les coses actualment, seran un bon grapat les que es veuran afectades. Potser una solució no seria tant eliminar-les o fusionar-les com pensar estratègies per fomentar el seu increment d’alumnes. Tendim a disminuir el ventall de possibilitats i la diversitat, aspecte que crec positiu per a la societat. Pel que fa a l’ús de l’anglès, és evident que si s’estableix una relació més àmplia amb la resta d’Europa, aquesta serà una llengua cada cop més útil i necessària.
Advertisements
Hola
Comparto tu punto de vista en intentar idear estrategias para incrementar el numero de estudiantes por carrera. Pero, puede ser beneficioso el hecho de fisionarlas. Fusionarlas, en el sentido de tener asignaturas comunes a las dos carreras.
Estrategías. Veamos, no se, yo veo causas externas a elección de la carrera. Nos tendríamos que preguntar: ¿ Cuáles son las causas que llevan a un estudiante, por más que tenga vocación en Filología o…, a elegir otra carrera? Primero, creo que son causas que nos aseguran un futuro a corto plazo “asegurado”. Es decir, carreras donde la demanda de trabajo este por encima de la media. Segundo, ¿ cómo discernir, o elegir de manera óptima, de una información proporcionada por la Universidad que no intenta que prevalesca nuestra razón en la elección? . Veo, no lo se, dos causas: primera, una desesperación por parte de la Universidad por captar alumnos sin importar lo caotico, o la forma caotica, de la información proporcionada por la Universidad; segunda, influencias de la mala imagen que tienen en la sociedad algunas carreras. Ésta última: ¿cómo se puede revertir este resultado? La línea seguida por el Departament de Quimica de la Universitat de Girona ha de ser un ejemplo, con toda mi humildad, para el resto de Universidades a nível nacional o europeo. Pero, como estudiante, no veo una implicación por parte de toda la comunidad universitaria para revertir estos resultados y ésto desiluciona hasta el punto de pensar, y dudar cada día, en cuál es la función del profesorado y la del estudiante.
En estos momentos Catalunya o España esta pasando por un momento que, desde mi humilde opinión, es crucial, tanto para su despegue definitivo a nivel cientifico, relación Universidad- Sociedad, como para que una vez por todas sea reconocido el ardúo, perseverante, tenaz,… trabajo del cientifico. Y, sobre todas las cosas, se reconozca y se debe rectificar la situación laboral inestable de muchos cientificos.
MUchas gracias,
Martin.
També crec que tenir assignatures comunes entre carreres pot ser un fet positiu. Això sí, sempre que es mantingui la diversitat i no impliqui la unió total de dues per fer-ne una. I és cert que, en alguns casos, l’elecció d’una carrera ve donada més per la visió d’un futur assegurat que no pas pels gustos o preferències.
El tema que es tracta en aquesta entrada és de molt de fons. Perquè serveix la Universitat? Ha de tenir tothom el dret d’estudir el que vulgui? I de fer-ho on vulgui? I de fer-ho com vulgui (a temps parcial, en anglès, etc.)?
Al final, com sempre, es fa el que es pot. El que és important, però, és que es faci bé.