Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2007

Fa uns dies, llegint-me “Els secrets de les etiquetes“, un llibre de Claudi Mans que recomano, vaig arribar a un paràgraf que parlava sobre la confiança vers un producte. Em va cridar l’atenció especialment aquesta frase: “La confiança, aquell intangible tan difícil d’aconseguir i tan fàcil de perdre“. Em va fer pensar amb com els costa a vegades als grans científics guanyar-se la confiança de la gent quan avancen un pas dins el món de la ciència (podem pensar en aquells grans científics de la història que van morir sense ser creguts, defensant unes idees que van resultar ser certes), i amb com de fàcil pot ser que la societat perdi la confiança en ells per culpa d’un petit descuit o d’una idea no acceptada per la majoria. Hem de tenir en compte, però, que donar confiança als investigadors és necessari, perquè ells són una part important a l’hora de permetre fer avançar la societat.

Read Full Post »

Més enllà dels nombres

“Si no somos capaces de mirar por detrás de las cifras, tampoco seremos capaces de encontrar las respuestas.” Aquesta frase, publicada a El Periódico, trobo que té molt de significat. Si una carrera té només deu alumnes no ens hem de quedar només amb la xifra, cal analitzar el per què, saber mirar a través de les xifres, saber trobar les raons. Això em fa pensar amb una frase que deia Leucip (filòsof del segle V aC): “Res no passa en va: tot fenomen té una causa i obeeix a una necessitat”.
Darrera de cada fet hi ha una explicació. Només quan siguem capaços de trobar-la podrem trobar solucions. Tal com diu la notícia, calen respostes i un nou mapa universitari per afrontar Bolonya, i no només hem de parlar dels aspectes negatius de la universitat, perquè els molts aspectes positius que aquesta té poden quedar eclipsats.

Read Full Post »

Llegeixo avui a El País (gràcies Miquel) que “si en vez de ir a la ventanilla de la estación a pedirle al empleado que le emita el billete, como tradicionalmente hemos hecho, lo sacamos nosotros mismos a través de Internet, entonces el aumento no es del 3,5% sino tan sólo del 2,75%. Por lo tanto, el precio del mismo servicio -viajar en un mismo tren, a la misma hora, para ir de un lugar a otro- es diferente para dos personas que hayan utilizado diferentes canales para adquirir el billete“. “4,5 millones de españoles que residen en 2.534 municipios no tienen posibilidad de acceder a Internet de banda ancha” “el Reino Unido, que, como una parte importante de su responsabilidad social corporativa, están desarrollando programas e iniciativas específicas dirigidas a los clientes más frágiles para evitar que la brecha digital agrande la brecha social“.
Cada cop, tendim a uns serveis més impersonals i més electrònics. Tal com diu la notícia, però, això pot portar a una divisió de la societat en dos blocs. Per una part, aquells que per algun motiu no tenen accés a Internet i, per l’altra, els que tenen la oportunitat de poder-se beneficiar del progrés tecnològic. El primer grup, haurà de pagar, per un mateix servei, un preu més car. Això passa no només amb les companyies de tren, sinó també amb les aèries, algun supermercat… Tenir uns mínims coneixements d’Internet et pot servir ara per estalviar-te uns quants diners. Per tant, o es crea alguna solució per compensar la desigualtat social que provoca actualment el món digital, o els coneixements de l’ús d’Internet s’acabaran convertint en una necessitat bàsica per tota la població.

Read Full Post »

Ser menys de quinze

Segons una notícia de El País i de El Punt, “La comisionada de Universidades, Blanca Palmada, afirmó ayer que hay 31 titulaciones con menos de 15 alumnos en primer curso y añadió que ve “difícil garantizar la calidad” de las licenciaturas universitarias con menos de estos alumnos matriculados en primero, por lo que apostó por integrarlas en otras más amplias“, i “Blanca Palmada, va puntualitzar en declaracions a TV3 que una solució podria ser reunir aquestes carreres massa especialitzades en un grau comú i agrupar-les com a màster, segons es preveu en l’Espai Europeu d’Educació Superior“.
Tot i que no està decidit del tot, sembla ser que la UOC serà el recurs per a solucionar la situació de les carreres amb menys demanda. O sigui, aquelles carreres amb un nombre d’alumnes bastant escàs seran tractades com a màster i a través de la UOC. Des del meu punt de vista, entenc que potser no surti del tot “a compte” desenvolupar una carrera universitària amb tant pocs alumnes, però crec que és bo potenciar la diversitat i l’especialització. A més, aquest fet fa cert respecte perquè, en primer lloc, quins límits ha de tenir el rang d’alumnes d’una carrera per entrar dins aquesta selecció? i, en segon lloc, si ens fixem amb la dada que cada cop hi ha menys alumnes universitaris i pensem en el futur, hem de mirar de no estar entrant a un inici de l'”era de l’extinció” d’altres titulacions universitàries…Que agrupar titulacions no es converteixi en un fet habitual més endavant. Tot plegat, sembla ser un tema bastant complex.

Read Full Post »

La Vanguardia publicava ahir un article sobre la universitat i globalització. Només fixant-nos amb les estadístiques de Academic Ranking of World Universities (rànking ARWU 2006) veiem que no hi ha cap universitat d’Espanya que figuri entre les cent millors de tot el món. La primera universitat espanyola que apareix en aquesta taula està situada entre la 100 i la 200 millors del món. Són molts els aspectes en què es fixen per fer-les. Per exemple, en aquest estudi es pot veure que les universitats s’ordenen d’acord amb valoracions acadèmiques i d’investigació del professorat (en funció dels premis, publicacions i cites) i la qualitat dels estudiants formats a les seves aules (valorant els premis que aquests han aconseguit durant la seva carrera professional).
De les 100 millors, 53 d’elles són a EEUU. Em llegiré amb més detall la notícia, però el fet de saber que de les 500 universitats millors del món només 9 són espanyoles, em fa pensar que cal encara molt camí per recórrer. Clar que potser en algun altre rànking on es valorin altres aspectes també importants les universitats espanyoles queden més ben situades. No ens hem de regir només per un estudi.

Read Full Post »

Què hem de fer?

Avui El País publica una notícia sobre el canvi climàtic que m’ha fet pensar. ” A la hora de afrontar el dilema del calentamiento global, el ciudadano está pasando de la ignorancia al miedo sin adquirir ningún conocimiento intermedio”. “El miedo es paralizante, y lo que nos puede llevar a la catástrofe no es tanto el fenómeno del cambio climático en sí como esa reacción atávica de pavor que da lugar a una actitud pasiva” .
Aquesta notícia intenta ser optimista i diu que no cal espantar-nos, però que una bona part de la millora que pot ser possible està a les mans dels ciutadans. Jo també ho penso. Però, precisament per això, crec que manca conscienciació social.
S’ha escrit molt sobre aquest tema, però molta gent encara tendeix a pensar que això és quelcom que han de solucionar els governs o les empreses. Aquests tenen una part de la responsabilitat, però no tota.
El canvi climàtic és ja un fet real, només cal mirar les temperatures que tenim durant l’hivern o l’estiu. Tal com diu la notícia, “todas las previsiones de los expertos, desde las hipótesis más optimistas hasta los modelos más apocalípticos, incluyen una variable que modifica los pronósticos. Esa x imposible de despejar es la reacción ciudadana.” Col·laborem-hi, doncs.

Read Full Post »