Realment sorprèn anar clicant i investigant aquesta pàgina i veure la multitud d’objectes que poden anar estampats amb la taula periòdica. Pels que volen anar encara més enllà, també s’ofereix la possibilitat de comprar mostres de diferents elements. Potser ja existeix, però no estaria mal pensat posar en marxa una iniciativa així sobre conceptes de la química teòrica. Uns mitjons amb l’equació de Schrödinger, per exemple, podrien tenir sortida al mercat.

Segur que ara que sabeu de l’existència d’aquestes jornades i teniu una idea del que s’hi farà voleu tenir-ne el programa, que us adjunto a l’enllaç. A més, si per alguna raó no hi podeu assitir, la Càtedra us facilita també una solució: seguir l’acte a través d’un canal en directe.
En una societat plena de nous conceptes lligats a la xarxa i on paraules com comunicació 2.0 són molt esmentades, aquestes jornades pretenen apropar aquestes noves idees als assistents. Us animeu a endinsar-vos encara més al món 2.0? Doncs no us les perdeu!

Aquesta és una obra guanyadora del concurs, creada per Anne Cavanagh i Dave McCarthy. Les esferes taronges contenen el fàrmac, i els co-polímers que els encapsulen hi apareixen en blau.
“Los polímeros sintéticos suelen usarse para recubrir fármacos, bien sea para dispensarlos en una parte específica del tracto digestivo o para permitir que la droga sea liberada lentamente.”

Entre les obres s’hi poden trobar representacions de cristalls d’aspirina, del Professor Harold Kroto durant el dia després d’haver rebut el Premi Nobel (química, 1996) juntament amb Robert Curl i Richard Smalley, imatges de plàcton o una cadena de DNA en 3D essent manipulada per científics. Realment val molt la pena veure aquestes imatges, que són un clar exemple de com la ciència pot esdevenir un art o l’art pot ser científic. Una bona fusió d’ambdues disciplines.

La resposta es troba als tanins, un grup de substàncies orgàniques que tenen un lleuger olor característic, sabor amarg i astringent i el seu color va des del groc fins al castany clar. Els tanins es troben a la pell dels raïms, la qual està en contacte amb el most quan es fermenta el vi negre. Això no passa en el cas dels vins blancs, per la qual cosa aquests tanins no es troben finalment al vi.
La sequedat que deixen els tanins a la boca és conseqüència del fet que aquests reaccionen amb la saliva precipitant-la i anul·lant la seva activitat lubrificant (ens quedem sense saliva i la nostra llengua queda totalment seca). Els tanins són fonamentals per afavorir una millor evolució del vi amb el temps i donar-li cos i estructura.
Ja veieu que la química sempre ens ajuda a entendre allò que passa al nostre voltant!

És l’espècie humana la causa dels canvis de clima? Hi ha opinions de tot, fins i tot hi ha qui diu que els canvis són part d’un cicle que havia de venir (o d’altres informen sobre el fet que durant els últims 11 anys no s’ha observat un augment global de les temperatures). Les idees són múltiples però el que està clar és que, sigui una cosa o l’altra, es pot col·laborar per evitar que empitjori la situació. Aquesta és la frase amb la qual acaba el primer vídeo que he esmentat, de National Geographic:

“En la Nave espacial Tierra no hay pasajeros, todos somos tripulación” (Herbert Marshall MacLuhan)

Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).

I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.