Aquest article planteja, d’entre d’altres aspectes, el fet de deixar d’anar a classe i tendir més a altres vies com l’elaboració de vídeos o grabacions (tot i que molts professors combinen ambdues coses). S’hi presenten experiències de diferents professors: escoltar una lliçó a través d’una grabació, la utilització de la literatura química per a generar preguntes, la creació de blogs per a fer adonar als estudiants de les diferents visions de la química, la publicació de les lliçons en un wiki amb accés obert per a poder ser editat,… I s’hi presenten també idees, com la utilització d’un wiki com a llibreta de laboratori, la introducció dels estudiants a la literatura química i a la comprensió de diaris/revistes mitjançant aquestes noves eines, o la creació d’un vídeo on pots aprendre la lliçó pausant-lo o atrassant-lo sempre que es vulgui.
L’educació avança i les noves tecnologies també. Penso que les noves eines educatives que s’estan introduint poden aportar molt a l’estudiant, però haurien de ser un complement de l’assistència a classe. No hi ha res com que t’expliquin les coses, les puguis palpar o preguntar. Per altra banda, sóc del parer que allò que pots veure o experimentar sempre queda més ben après que una explicació teòrica. Les noves eines socials a través de la web aporten aquest punt d’originalitat, d’experimentació, de discussió, tot i que és difícil que puguin, en les carreres de ciències, substituir una pràctica de laboratori.
Per tant, crec en una fusió de la tradició i la modernitat, veig la classe convencional necessària, però vista des d’un punt potser més dinàmic i entretingut. I aquestes noves eines, que hem d’aprofitar-ne el seu accés i disponibilitat, ens poden ajudar a aconseguir-ho.
