Pels voltants de Sant Albert, patró dels estudiants de ciències, el món científic viu cada any una festa. Així, del 13 al 24 de novembre es celebra la 14a Setmana de la ciència! Hi ha un munt d’activitats divulgatives per triar, per aprendre i per disfrutar! Aquesta setmana està dirigida a escoles, a curiosos, a tots aquells a qui la ciència els cridi l’atenció, als que es vulguin introduir al món científic…
La Facultat de ciències de la UdG hi participa amb diferents tallers, els quals van encapçalats per títols com Què és un superconductor? o Racó del fred: petrifiquem una flor. També s’hi desenvoluparà la 5a edició de la Fira de la Química o l’exposició Química i esport: nous materials en esports de muntanya (amb una exhibició d’escalada!). Sigueu a on sigueu, no us perdeu les acitivitats de la Setmana de la ciència, ja que aquesta es celebra arreu del món!
He fet un descobriment: una pàgina web que agradarà a químics i cridarà l’atenció a curiosos. Es tracta d’una botiga a través de la xarxa on es poden comprar objectes i curiositats de tot tipus, però amb la particularitat que tot està relacionat amb els elements i la taula periòdica. Web elements inclou també una versió d’aquesta taula ben completa, o un enllaç útil per poder comprar llibres de química.
A l’apartat de la botiga hi podreu trobar jocs de cartes dels elements, catifetes per al ratolí de l’ordinador, pòsters, punts de llibre, tasses, samarretes o, fins i tot, mitjons!
Realment sorprèn anar clicant i investigant aquesta pàgina i veure la multitud d’objectes que poden anar estampats amb la taula periòdica. Pels que volen anar encara més enllà, també s’ofereix la possibilitat de comprar mostres de diferents elements. Potser ja existeix, però no estaria mal pensat posar en marxa una iniciativa així sobre conceptes de la química teòrica. Uns mitjons amb l’equació de Schrödinger, per exemple, podrien tenir sortida al mercat.
La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) organitza el dia 6 de novembre, a partir de 2/4 de 10 del matí i fins a 1/4 de 2 de la tarda, les I Jornades de comunicació 2.0. Com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una Càtedra amb objectius que giren entorn dels conceptes 2.0, tota la informació referent a aquest acte es pot trobar al bloc de les Jornades (durant les quals s’hi farà, també, la presentació oficial de la C4D). Aquestes es desenvoluparan a la Sala Auditori 3 de l’edifici Giroemprè, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. S’hi faran un conjunt de ponències curtes, on parlaran diferents persones relacionades amb la comunicació, seguidament hi haurà un coffee networking i una taula rodona sota el títol de Comunicació Científica per a la Generació 2.0 .
Les ponències curtes seran a càrrec de:
Francesc Balaguer (blocdeblocs.net), Trina Millan (trinamilan.cat), Enric Serra (elpunt.cat) i Miquel Bisbe (eram.cat).
Assitents a la Taula Rodona moderada per Miquel Duran (edunomia.net):
Mercè Piqueras (ACCC), Marcel Coderch (FECyT), Victòria Salvadó (Degana Facultat Ciències UdG), Jordi Port (diaridegirona.cat) i David Segarra (Recerca en Acció).
Segur que ara que sabeu de l’existència d’aquestes jornades i teniu una idea del que s’hi farà voleu tenir-ne el programa, que us adjunto a l’enllaç. A més, si per alguna raó no hi podeu assitir, la Càtedra us facilita també una solució: seguir l’acte a través d’un canal en directe.
En una societat plena de nous conceptes lligats a la xarxa i on paraules com comunicació 2.0 són molt esmentades, aquestes jornades pretenen apropar aquestes noves idees als assistents. Us animeu a endinsar-vos encara més al món 2.0? Doncs no us les perdeu!
“L’accés al coneixement tindrà un nivell sense precedents a la història de la ciència“. Amb aquest subtítol tan motivador Tendencias 21 presenta l’arribada d’una web semàntica que permetrà la col·laboració científica massiva.
Aquesta està essent contruïda per científics del Rensselaer Polytechnic Institute, que han fet un comunicat. Tenint certes semblances amb la Vikipedia, aquesta pàgina possibilitarà que científics, professors i ciutadans puguin revisar dades, interpretar-les, verificar-les, compartir informació o continuar estudis ja començats. Un pas molt important en el camp de la divulgació científica, on sovint és precisament la barrera existent entre científics i societat la que fa que divulgar sigui més complicat. Accés a dades i codi obert perquè qualsevol usuari pugui explorar noves vies per compartir coneixements. La idea és fantàstica, però seria bo que existís algun tipus de control o filtre perquè qui hi accedís pogués saber fins a quin punt el que llegeix és cert o reproduïble, evitant confusions. Si això és així, la iniciativa es presenta com quelcom molt profitós per un rang ampli d’usuaris.
Avui el meu altre bloc, El Kid científic , és bloc del dia al 3cat24. Fa un temps va ser-ho aquest, el ReAcCIONa. Gràcies als que tiren endavant la iniciativa, per donar a conèixer aquest i d’altres blocs de temàtiques diverses i endinsar als curiosos al món blocaire. Seguirem treballant per tirar-los endavant i fer arribar la ciència als lectors i lectores!
És sorprenent veure com la ciència pot esdevenir el punt de partida per obtenir obres d’art ben originals. Wellcome Image Awards 2009 és un concurs que ho constata. L’exposició té lloc a la Fundació Wellcome de Londres, i consisteix en dinou imatges relacionades amb situacions o esdeveniments on la ciència hi ha intervingut.
Aquesta és una obra guanyadora del concurs, creada per Anne Cavanagh i Dave McCarthy. Les esferes taronges contenen el fàrmac, i els co-polímers que els encapsulen hi apareixen en blau. “Los polímeros sintéticos suelen usarse para recubrir fármacos, bien sea para dispensarlos en una parte específica del tracto digestivo o para permitir que la droga sea liberada lentamente.”
Entre les obres s’hi poden trobar representacions de cristalls d’aspirina, del Professor Harold Kroto durant el dia després d’haver rebut el Premi Nobel (química, 1996) juntament amb Robert Curl i Richard Smalley, imatges de plàcton o una cadena de DNA en 3D essent manipulada per científics. Realment val molt la pena veure aquestes imatges, que són un clar exemple de com la ciència pot esdevenir un art o l’art pot ser científic. Una bona fusió d’ambdues disciplines.
Un cop més la química serà el fil conductor que necessitarem per explicar una situació quotidiana. Us heu preguntat mai per què al beure vi negre la llengua queda seca i aspre i, en canvi, al beure vi blanc això no passa?
La resposta es troba als tanins, un grup de substàncies orgàniques que tenen un lleuger olor característic, sabor amarg i astringent i el seu color va des del groc fins al castany clar. Els tanins es troben a la pell dels raïms, la qual està en contacte amb el most quan es fermenta el vi negre. Això no passa en el cas dels vins blancs, per la qual cosa aquests tanins no es troben finalment al vi.
La sequedat que deixen els tanins a la boca és conseqüència del fet que aquests reaccionen amb la saliva precipitant-la i anul·lant la seva activitat lubrificant (ens quedem sense saliva i la nostra llengua queda totalment seca). Els tanins són fonamentals per afavorir una millor evolució del vi amb el temps i donar-li cos i estructura.
Ja veieu que la química sempre ens ajuda a entendre allò que passa al nostre voltant!
Segons es pot llegir a la pàgina Tendencias 21, un equip d’enginyers i científics del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha descobert i decodificat l’estructura molecular de l’hidrat del ciment, obrint així un nou camp de possibilitats pel que fa al desenvolupament de les varietats d’aquest material. Actualment, el ciment és jutjat negativament a causa de les altes emissions de diòxid de carboni que provoca la seva fabricació (un 5% de les emissions totals de dioxid de carboni a tot el planeta), i és per això que els canvis sembla que anirien encaminats a millorar les seves condicions ecològiques. Aquest descobriment permetrà avançar a l’hora de buscar noves opcions en el camp de la indústria de la construcció.
Abans d’aquesta investigació es creia que l’hidrat de ciment tenia una estructura atòmica, amb una geometria formada per llargues cadenes de molècules de tres àtoms de sil·lici intercalades amb capes d’òxid de calci pur, donant com a resultat una estructura cristal·lina. Ara, partint d’un model validat, serà possible manipular l’estructura química del material per tal de millorar les seves condicions medioambientals, fer que s’optimitzi la seva capacitat d’aguantar més pressió o temperatures extremes.
Avui dia 15 d’octubre, en honor a la iniciativa Blog Action Day 09′ de la qual ja vaig parlar en aquest bloc, faré una entrada sobre el tan conegut canvi climàtic. Com que ja s’ha dit i escrit bastant sobre el tema el tractaré des d’una perspectiva més dinàmica i gràfica. En primer lloc, presentar-vos el vídeo de National Geographic Channel titulat Cambio climático en España: Un desafío para todos. En aquest vídeo (n’he trobat un fragment) es parla de les causes, problemes, conseqüències i solucions del canvi climàtic a Espanya. Està ben plantejat, alternant explicacions, imatges i opinions de científics i experts. A més, crec que aconsegueix captar l’atenció i intenta conscienciar a tot aquell que el veu.
Google Earth també està desenvolupant un projecte sobre el canvi climàtic. A Climate Change in Google Earth s’hi poden trobar vídeos i enllaços d’informació i sobre iniciatives per combatre aquest canvi. Aquest és un dels vídeos, el qual ensenya el treball de Greenpeace per evitar la desforestació a l’Amazones:
És l’espècie humana la causa dels canvis de clima? Hi ha opinions de tot, fins i tot hi ha qui diu que els canvis són part d’un cicle que havia de venir (o d’altres informen sobre el fet que durant els últims 11 anys no s’ha observat un augment global de les temperatures). Les idees són múltiples però el que està clar és que, sigui una cosa o l’altra, es pot col·laborar per evitar que empitjori la situació. Aquesta és la frase amb la qual acaba el primer vídeo que he esmentat, de National Geographic:
“En la Nave espacial Tierra no hay pasajeros, todos somos tripulación” (Herbert Marshall MacLuhan)
Un bloc de divulgació científica com és aquest no podia deixar passar els premis Nobels de ciència sense esmentar-ne els guanyadors i les seves investigacions.
Aquest any 2009 el premi Nobel de química ha estat per Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz, d’Estats Units, i la israeliana Ada Yonath. La raó ha estat premiar les seves investigacions sobre la manera com es produeixen les proteïnes a les cèl·lules a partir dels gens. Aquests tres guanyadors van estudiar l’estructura i les funcions dels ribosomes, els mecanismes complexes que transformen la informació genètica en proteïnes. Aquests nous descobriments permetran avançar en el desenvolupament de noves generacions d’antibiòtics.
Per altra part, el Nobel de física ha estat assignat a Charles Kao, William Boyle i George Smith. Kao ha estat premiat pel seu treball en el camp del desenvolupament dels cables de fibra òptica, filaments de vidre molts fins que permeten transmetre gran quantitat d’informació a través de la llum (necesssaris, per exemple, per una connexió ràpida a internet). A Boyle i Smith se’ls ha reconegut per la seva contribució al descobriment del circuit semiconductor d’imatge CCD (Charged Coupled Device).
I la medicina? El seu Nobel també s’ha donat a tres científics: Elizabeth Blackburn, Carol Greider i Jack Szostak, pel seu treball sobre l’envelliment de les cèl·lules i la seva relació amb el càncer. Segons el comitè Nobel, aquests tres premiats “Recibieron el galardón por sus estudios sobre la telomerasa, una enzima que “protege a los cromosomas contra el envejecimiento”".
Segons l’Institut Karolinska de Suècia, aquests tres científics han solucionat les qüestions sobre com els cromosomes són copiats completament durant la divisió cel·lular i es protegeixen contra la degradació.
Nous passos endavant a les branques de la ciències. Uns reconeixements a la feina del dia a dia del científic que treballa per millorar aspectes, descobrir i avançar.
En primer lloc, presentar-vos el vídeo de 
