Una molècula per refredar el planeta

Amb el nom de birradicals Criegee, un treball publicat a Science informa sobre unes molècules que podrien ajudar a compensar una part de l’escalfament de la Terra, tot i que encara calen moltes proves sobre l’efecte de l’alliberament dels radicals a l’atmosfera.
Muy interesante dóna a conèixer la notícia, dient que aquests birradicals són capaços d’oxidar contaminants causants de l’escalfament de la Terra i presents a l’atmosfera. Aquestes molècules acceleren la formació de sulfats i nitrats a l’atmosfera, compostos que condueixen a la formació de núvols amb el potencial de refredar el planeta.
Podent-se obtenir a partir d’oxigen i gas metà, aquestes partícules han estat detectades per un equip de científics de la Universitat de Manchester, la Universitat de Bristol i els Laboratoris Nacionals Sandia, dissenyant un dispositiu que aprofita la llum d’un accelerador de partícules sincrotró de tercera generació.  
I és que segons National Post, “Over the past century, the earth’s average temperature has risen by 0.8 degrees Celsius. Scientists say the increase must be limited to below two degrees Celsius this century to prevent rising sea levels and other unwelcome consequences.”
Per tant, aquest podria ser un pas més a l’hora de combatre el canvi climàtic.

Ciència el 2012

Malgrat haver deixat ja enrere l’Any internacional de la química (AIQ, 2011), la ciència i la seva divulgació segueixen presents amb nous reptes. Així doncs, el 2012 destacarà per haver estat declarat com:

- Any internacional de l’Energia sostenible per a tots, destacant que l’accés a l’energia sostenible per a tots és essencial per fer més fortes les economies, protegir els ecosistemes i aconseguir equitat.

- Any de la neurociència a Espanya, que permetrà donar impuls a la investigació neurocientífica, el foment del coneixement sobre el cervell entre la societat i l’impuls de l’ensenyament del funcionament del cervell als estudiants de tots els nivells.

- Any del matemàtic britànic Alan Turing, commemorant els cent anys del seu naixement.

I també…
– Any internacional de les cooperatives
– Any dels ratpenats

Fotografia i ciència

A la pàgina de l’Agencia SINC s’hi pot llegir que el CSIC i la FECYT van concedir els premis de la 9a edició del certamen de fotografia científica Fotciencia, l’objectiu del qual és apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans mitjançant una visió artística i estètica a través d’imatges científiques.

Visitar la pàgina de Fotciencia permet accedir a les fotografies guanyadores, així com a les que hi han participat. Aquest any, a més, la FECYT i el CSIC han animat als alumnes de secundària i formació professional a participar a “La ciència a l’aula” perquè mostressin les seves fotografies i col·laboressin en la divulgació de la ciència i la innovació. Recomanable accedir a la pàgina per veure fotografies on art i ciència es combinen donant lloc a originals imatges.

La que s’adjunta en aquesta entrada és la fotografia guanyadora de “La ciència a l’aula” (A. Feliu).

Innovar els pròxims anys

Microsiervos publicava fa uns dies un vídeo sobre cinc tecnologies que IBM Labs considera que seran importants pels propers cinc anys.

- Autogeneració de la totalitat o d’una part de l’electricitat que consumim.

- Ús de mecanismes d’identificació com ara  el reconeixement ocular o de la veu.

- Dispositius que obeiran les nostres ments.

- Reducció o desaparició de l’escletxa digital.

- Desaparició del correu no desitjat gràcies a filtres sofisticats.

Propostes que caldrà tenir en compte i que podrien formar part dels canvis tecnològics dels pròxims anys.

Fi de l’AIQ i del 2011

En aquesta entrada donarem a conèixer un parell d’iniciatives. En primer lloc la pàgina Conec, nascuda recentment gràcies a un conveni de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la Universitat de València-Estudi General (UV),  on es publiquen notícies amb la intenció de divulgar la ciència.

En segon lloc, una taula periòdica molt completa de la RSC, que presenta vídeos, les utilitats i un munt de característiques i informació de cada element. 

S’acaba el 2011 i l’AIQ, i amb ell un seguit d’activitats que s’han dut a terme durant aquest any amb la intenció de fer arribar la química a la societat. Malgrat això, la divulgació científica seguirà!

Moviments de les cèl·lules

Una innovadora tècnica que combina microscòpia de fluorescència i polímers flexibles químicament modificats permetria descobrir misteris cel·lulars i detectar malalties. Aquesta és la notícia que es pot llegir a Tendencias21, on s’informa que per primer cop s’ha visualitzat la mecànica de les cèl·lules.

La investigació ha estat duta a terme per científics de la Emory University d’EEUU, els quals han desenvolupat un mètode que permet visualizar detalladament i mesurar els moviments i les forces mecàniques de la superfície de les cèl·lules, a nivell molecular i a temps real.

La universitat esmentada ha publicat un comunicat dient que aquest sistema podria ajudar en un futur a detectar i tractar malalties relacionades amb les cèl·lules.

Segons es pot llegir a Tendencias21, la tècnica desenvolupada per aquests científics no modifica les cèl·lules. Un dels extrems del polímer porta un sensor de fluorescència actiu que s’uneix a un receptor de la superfície cel·lular. L’altre extrem està ancorat químicament a la platina del microscopi. Quan es produeix una força mecànica a la cèl·lula, el polímer s’expandeix i el senyal fluorescent del seu sensor s’activa, augmentant la brillantor. La mesura de la quantitat de llum fluorescent emesa permet conèixer la quantitat de força mecànica exercida a nivell cel·lular. Els resultats de la recerca s’han publicat a la revista Nature Methods.

Posar nom al 114 i 116

El dia 1 de desembre, a la cerimònia de clausura de l’Any Internacional de la Química a Brussel·les, la presidenta de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry), la Professora Nicole J. Moreau, va anunciar els noms proposats pels elements de la taula periòdica amb nombre atòmic 114 i 116.

Ambdós elements van ser descoberts gràcies a la col·laboració entre científics del Joint Institute for Nuclear Research de Dubna (Rússia) i del Lawrence Livermore National Laboratory de Califòrnia (EEUU). La IUPAC va proposar als científics que havien participat en aquesta col·laboració que suggerissin noms pels elements, d’on van sortir els noms de flevorium (Fl) per l’element 114 i de livermorium (Lv) pel 116.

Els noms actuals d’aquests elements són Ununquadi (Uuq, 114) i Ununhexi (Uuh, 116), i els seus nous noms estan actualment en procés d’aprovació, després de més de deu anys d’haver estat descoberts i ser formalment acceptats el passat mes de juny.

Sòlid i lleuger

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia, els Laboratoris HRL i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia ha desenvolupat el material més lleuger del món, notícia que es pot llegir a la pàgina de Muy interesante.  El nou material conté un 99.99% d’aire i només un 0.01% d’elements sòlids. La part sòlida està fabricada a escala nanomètrica i està formada per una xarxa de tubs buits amb una espessor mil vegades inferior a un cabell.

Es tracta d’un metall, però es recupera totalment de la compressió i té una gran capacitat d’absorbir energia. Un exemple més que demostra la fortalesa i opcions de futur dels materials englobats a l’escala nano.

TEDxBarcelona Science

TEDxBarcelona Science és un espai on s’hi mostren els treballs més punters i innovadors de ciència i tecnologia que es desenvolupen a Barcelona. Es durà a terme al CosmoCaixa d’aquesta ciutat el dia 30 de novembre.

Amb la intenció de donar a conèixer i fer difusió dels avenços científics locals, aquesta trobada engloba intervencions de temes que van des de la biologia a la medicina, l’arquitectura o, per exemple, la computació. TEDxBarcelona pretén ser un acte de divulgació orientat al públic en general.

TED és un esdeveniment anual on participen alguns dels pensadors i emprenedors més importants del món. La paraula TED està formada per tres importants àrees com són Tecnologia, Entreteniment i Disseny. En aquest cas, TEDx es tracta d’un seguit de conferències locals, plantejades i organitzades de forma independent i voluntària.

Una interessant oportunitat per informar-se de les novetats científiques properes. Per seguir la informació de la iniciativa, a la seva pàgina web s’hi presenten diferents opcions.

Finalització de l’AIQ

Segons informa l’Agència Sinc, el passat dimarts dia 15 es va donar per finalitzat oficialment l’Any Internacional de la Química a Espanya. L’acte es va dur a terme a Expoquimia, el Saló Internacional de la química de Barcelona.  

L’AIQ va ser una iniciativa de la IUPAC i la UNESCO que ha permès fer conèixer la contribució de la ciència a la societat, i en especial de la química, gràcies a un munt d’activitats.  

La ciència com a motor de desenvolupament econòmic i social, la necessitat de reforçar la innovació o l’associació de la química al progrés de la civilització són algunes idees que van aparèixer durant aquesta clausura.  

El sector químico es el único que dispone, desde 1985, de una iniciativa global voluntaria denominada Responsable Care para la mejora continua de la seguridad, la salud y la protección del medio ambiente en todas sus operaciones. Actualmente el 70% de la producción química mundial se realiza bajo la garantía de este programa.

Interessant tenir en compte aquestes dades, extretes de la notícia abans esmentada:

El sector químico en España está integrado por más de 3.300 empresas que generan el 10% del PIB del país. Proporciona más de 500.000 puestos de trabajo directos, indirectos e inducidos, de los que un 89% son contratos laborales de carácter indefinido.

L’AIQ a Espanya ja ha estat oficialment clausurat, doncs, tot i que encara algunes activitats divulgatives es seguiran desenvolupant durant el que queda d’any.