Gràcies al bloc Sopa de ciencias he conegut Kevin Van Aelst, un artista de Nova York que fa obres que realment criden l’atenció. Hi abunden els continguts científics, i si visiteu la seva pàgina web hi podreu trobar obres com les que us adjunto a continuació.
Només utilitzant productes que hom pot tenir bastant a l’abast, aquest artista aconsegueix endinsar-nos en el món científic amb obres curioses i molt ben aconseguides. Una taula periòdica feta amb ossets de goma, una molècula Beta-carotè com a inscripció o un ús de les llaminadures que ens porta a conèixer cromosomes. Ja sigui fent ciència artística o art científic, aquest artista aconsegueix una interessant fusió dels dos camps.
El twitter, els blocs, el facebook, els fotologs… i tantes altres opcions que internet i la societat 2.0 ofereixen. Profesores Innovadores, una interessant pàgina de recursos per a la innovació tecnològica a l’educació, he vist que dedica l’especial d’aquest mes de juliol al Twitter. La pàgina n’inclou un tutorial bàsic i un recull de les deu millors opcions d’ús d’aquest recurs en l’àmbit educatiu. Una pàgina útil per a tots aquells interessats en fusionar educació i noves tecnologies.
Per altra part, he conegut una vessant còmica del Twitter a través de Webdesigner depot i l’entrada d’aquesta pàgina titulada 30 Funny Twitter Comics. Hi podreu trobar 30 petits acudits, dels quals us n’adjunto un parell que són una mostra de la influència que pot tenir el Twitter en l’educació o la societat.
Un mag de bombolles de sabó. Fa 27 anys Pep Bou va presentar el seu primer espectacle sota el nom de Bufaplanetes. Ara, es pot reviure la màgia de les bombolles amb l’espectacle Rebufaplanetes al Teatre Poliorama.
Fer aparèixer bombolles, aconseguir que es multipliquin, es divideixin, desapareixin, flotin o formin originals figures. “Lo hace metido en el mudo pellejo de un alquimista que, junto con su ayudante (Isaías Antolín), recrea un laboratorio en el que hacen experimentos para convertir «la piel del agua» en poesía escénica.” (El Periódico, 26/6/09)
Espectacles sorprenents i curiosos. Us adjunto una petita demostració que Pep Bou va fer fa un temps al programa El Club de TV3:
Després de veure aquest petit fragment m’han vingut al cap les molècules. Es prodrien fer molècules amb bombolles de sabó? Per aconseguir-ho imagino que caldrien anys d’experiència, però seria una activitat ben original a l’hora de divulgar la ciència i cridaria l’atenció. De fet, en espectacles com aquest ja s’hi pot apreciar una mescla d’art i ciència.
Engega és el títol de la revista de la Universitat de Girona. Un títol ben trobat, de caire motivador, i uns continguts que donen a conèixer allò que passa a la universitat i que cal difondre perquè poden ser d’interès general. Una bona iniciativa.
Ahir vaig assabentar-me que el nou número ja estava disponible en format digital. Sota el títol de Tenir química amb la ciència esperava trobar-hi un petit article que vaig tenir la oportunitat de fer per col·laborar amb la revista, però em va sorprendre positivament que aquest no fos l’únic de caire científic. Sílvia Simon, directora de la C4D, participa en aquest número en un escrit titulat Tots som científics que dóna a conèixer l’edició de La Nit de la Recerca 09′. Esperant que enguany tingui el mateix o més èxit que l’any passat, aquesta es celebrarà el dia 25 de setembre a cent cinquanta universitats d’Europa, per tal de divulgar la ciència i la feina dels investigadors i investigadores a la societat.
Hem de treballar per aconseguir acostar la ciència al gran públic i animar a trobar l’explicació científica que s’amaga darrera el que ens envolta. Tal i com dic a Tenir química amb la ciència tot fent un joc de paraules amb el nom de la revista, això es basa en engegar la curiositat i tenir interès per descobrir-la.
La xrqtc acumula ja 25 anys de reunions. Tal i com posa a la seva pàgina web, la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional agrupa investigadors d’un total de 19 Grups de Recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya que treballen en aquesta disciplina a diferents institucions catalanes, en particular Universitats, CSIC i Instituts de la Generalitat de Catalunya. En total, la Xarxa agrupa més de 200 investigadors.
Anualment la Xarxa prepara una reunió i, aquest any, essent la número 25, aquesta tindrà lloc del 29 de juny al 3 de juliol a la Universitat de Barcelona. Sessió de pòsters, xerrades de diferents investigadors i intercanvi d’idees. Un any més, una reunió d’un gran grup de químics teòrics.
La química en un títol i un birret com a símbol. Avui, una entrada que representa la fi d’una etapa i anuncia l’inici de nous projectes i idees. Tot i els nous camins, el bloc seguirà amb la seva tendència, intentant plasmar com de útil i propera és la ciència!
Què significa 112? No són els dies que falten per algun aconteixement, ni el nombre de persones que van assistir en algun acte. El més pesat, recent reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i sense nom. A la posició 112… s’ha reconegut un nou element a la taula periòdica!
Proposat el 1996 pel professor Hofmann, aquest element és 227 vegades més pesat que l’hidrogen i ha estat descobert per científics alemanys, finlandesos, rusos i eslovacs. L’han obtingut, amb l’ajuda d’un accelerador de partícules, un equip de 21 científics coordinats per l’alemany Sigurd Hofmann, del Centre d’Investigacions Sobre els Ions Pesats (GIS), fent col·lisionar àtoms de zinc i de plom.
Després de la seva oficial incorporació, caldrà pensar un nom per aquest element, ara conegut com Uub. Benvingut a la taula periòdica!
Quatre C i una D. Aquestes són les lletres que encapçalen el nom de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital. La Universitat de Girona i Telefónica SA han signat recentment un conveni de col·laboració per a la constitució d’aquesta Càtedra, la qual tindrà la seva seu a les instal·lacions de l’Institut de Química Computacional al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
Són moltes les activitats de divulgació de la ciència que s’han dut a terme a la Càtedra des de la seva creació ara fa un any. Una Càtedra que té molt camp per córrer i que, de ben segur, serà la responsable d’importants i profitoses aportacions al món de la divulgació científica. Apareixen noves fites per aconseguir i idees per aprendre i per transmetre. Endavant amb els projectes!
Una entrada del bloc entretinguda per passar una bona estona. Us presentaré un parell de pàgines que crec que són realment interessants i curioses. En primer lloc, anomenar The Scientific Cartoonist, una pàgina on hi podreu trobar dibuixos divertits sobre l’àmbit científic, com el que us adjunto. Per altra part, a través d’aquesta pàgina, he pogut arribar a NeoFronteras, un lloc on hi podreu llegir notícies de ciència i tecnologia. La veritat és que aquestes troballes m’han sorprès positivament i us animo a descobrir-les.
Gràcies al bloc Nanotecnología he pogut llegir un article sobre nanopartícules a l’alimentació. En aquest es diu que la definició oficial de nanoaliment és aquell aliment que s’ha cultivat, produït, processat o empaquetat utilitzant o bé nanopartícules o bé tècniques o eines nanotecnològiques. Millorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
Moltes empreses estan treballant amb la nanotecnologia. Actualment es troben al mercat entre 150-600 nanoaliments i entre 400-500 aplicacions de nanoaliments als envasos. Com a inconvenient, el fet que les nanopartícules s’ha comprovat que poden passar la paret intestinal.
El món del nano té molt camp per córrer i sembla ser la gran revelació del futur. Actualment els materials nanoestructurats ja són utiltzats en camps com la fabricació de pneumàtics d’alt rendiment, teles amb propietats antitaques, cosmètics, productes farmacèutics o nous materials d’ús electrònic o aeronàutic. Ara per ara, el disseny i la manipulació de materials a escala molecular que implica la nanotecnologia fan que aquesta costi de ser acceptada.
La química en un títol i un birret com a símbol. Avui, una entrada que representa la fi d’una etapa i anuncia l’inici de nous projectes i idees. Tot i els nous camins, el bloc seguirà amb la seva tendència, intentant plasmar com de útil i propera és la ciència! 
Una entrada del bloc entretinguda per passar una bona estona. Us presentaré un parell de pàgines que crec que són realment interessants i curioses. En primer lloc, anomenar 
Millorar el gust i la textura dels aliments i encapsular certs nutrients com vitamines per a impedir que es degradin durant la vida útil del producte són alguns exemples d’ús de la nanotecnologia. Fins i tot, es poden crear envasos intel·ligents que tinguin sensors que informin al consumidor de l’estat del producte de l’interior!
